Un estudi del grup de recerca en Serveis Sanitaris de l’Hospital del Mar Research Institute, ha revelat que la covid ha reduït les desigualtats en salut en funció del nivell educatiu a tot l’Estat. D’acord amb la recerca, les dones amb més formació van ser les que van veure empitjorar més el seu benestar després del confinament estricte. Els investigadors atribueixen aquesta evolució a les conseqüències negatives del teletreball sobre les persones que havien de tenir cura de familiars i a l’efecte positiu de les mesures governamentals per mitigar l’impacte econòmic de la pandèmia. El treball forma part del projecte Mindcovid, s’ha fet a partir de 2.000 enquestes telefòniques i s’ha publicat a ‘International Journal for Equity in Health’.
Els resultats han sorprès els investigadors, com reconeix la primera signant del treball, Isabel Moreira. “La nostra hipòtesi inicial era que amb la pandèmia es podrien haver incrementat les desigualtats en salut ja existents en relació amb els diferents nivells educatius”, ha revelat Moreira que ha indicat que la seva sorpresa ha estat que, “no només no s’han incrementat, sinó que s’han mantingut o reduït”.
El treball ha comptat amb la participació de 2.000 persones, entrevistes per telèfon en dos moments de la pandèmia i dividides en funció del seu nivell educatiu. La primera trucada es va fer just en acabar el confinament, el juny de l’any 2020, i la segona nou mesos després. S’hi avaluaven diversos àmbits per poder analitzar l’evolució de la seva qualitat de vida, el dolor o incomoditat, l’afectació a les activitats de la vida diària, l’ansietat o depressió, la capacitat de mobilitat i l’autocura.
En general, l’evolució dels problemes de salut va ser negativa a tots els grups, amb millors xifres en els homes respecte a les dones. L’evolució també va ser més positiva al grup de persones amb nivells educatius més baixos, que, tot i que tenien un punt de partida pitjor, probablement en part per una afectació més forta dels mesos de confinament estricte, van reduir o mantenir estables les diferències amb les persones amb nivells educatius més alts a tots els àmbits analitzats. En el cas de les dones, la reducció d’aquestes desigualtats va ser més acusada.
Els casos més significatius van ser els àmbits de dolor o incomoditat i els d’ansietat i depressió. Les diferències entre les dones amb nivells educatius més baixos i més alts es van reduir un 7%, mentre que en els homes la reducció va ser més modesta (del 6% i del 3%, respectivament).
Els autors atribueixen aquest factor a les característiques laborals de cada grup. “El teletreball és un factor determinant que creiem que explica aquesta evolució”, ha explicat Montse Ferrer, investigadora de l’Hospital del Mar Research Institute, ja que les dones de nivell educatiu més alt van haver de comptabilitzar la feina des de casa i la cura de la família, fet que no va afectar de la mateixa manera als homes.
El fet de tenir infants o persones grans a càrrec va impactar de forma més important en elles que en ells, grup sobre el qual el fet de tenir parella o familiars grans a casa va tenir un efecte protector.
En general, les dones reporten més problemes de salut i unes condicions socioeconòmiques pitjors i una sensació de més desprotecció a la feina davant la pandèmia. En aquest sentit, Ferrer ha afirmat que “segurament, les desigualtats van augmentar durant el confinament estricte, però després algunes polítiques governamentals per mitigar l’impacte econòmic de la pandèmia, van tenir més impacte sobretot en els nivells educatius més baixos, i van permetre mantenir estables o reduir les desigualtats amb els grups de població de nivell educatiu més alt”.
El coordinador del grup de recerca en Serveis Sanitaris de l’Hospital del Mar Research Institute, el doctor Jordi Alonso, ha apuntat que aquests resultats il·lustren com és d’important continuar estudiant els canvis en la salut mental relacionats amb el coronavirus.
