La Guàrdia Civil i la justícia espanyola justifiquen, en gran part, l’acusació de malversació al Govern per la celebració del referèndum de l’1-O amb unes factures de 979.661 que suposadament haurien estat cobrades per l’empresa de missatgeria Unipost en relació a 45.000 notificacions de les meses electorals que es van trobar en una de les seves naus. Però, ara, tot això ha estat tombat pel propi administrador concursal de la companyia, que ha fet arribar al jutge de Barcelona que investiga la causa un escrit en que assegura que les factures van ser anul·lades el mateix dia de la seva expedició i no figuren com a cobrades. Ho ha avançat ‘El Periódico’.
En una de les darreres interlocutòries emeses, el magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer diu que Unipost va emetre 5 factures per poc menys de 200.000 euros cadascuna (i amb data de 7 de setembre del 2017) a les conselleries de Cultura, Vicepresidència, Salut, Treball i Afers Socials i Presidència. Així mateix consta en la causa judicial, però en ser requerida pel jutge informació al respecte a l’administrador concursal d’Unipost fa unes setmanes, aquest va dir-li (el passat 15 de setembre) que les factures van ser anul·lades el mateix dia de la seva expedició i que “no figuren com cobrades, ni compensades, ni tampoc s’han inclòs en la relació de crèdits de dubtós cobrament, ni seran objecte de reclamació ja que són factures anul·lades”.
D’altra banda, la Guàrdia Civil ha lliurat al jutjat un altre informe en que diu que el Diplocat va ser usat pel Govern català amb “l’únic fi d’internacionalitzar el procés independentista, utilitzant per a això recursos públics”. Assenyalen a l’assistència d’observadors internacionals per l’1-O, cosa que -segons el cos de policia espanyola- hauria costat 3,3 milions d’euros.
La Guàrdia Civil apunta de nou contra Pere Aragonès i Lluís Salvadó
S’ha inclòs en les diligències un nou informe de la Guàrdia Civil sobre Lluís Salvadó, que era secretari d’Hisenda l’1-O i actual diputat per ERC, on asseguren que “coneixia perfectament i era partícip” de l’estratègia dissenyada per assolir la independència i hauria dibuixat dos escenaris davant la reacció de l’Estat, als quals va denominar “guerra” o “guerrilla”.
En el mateix informe, el cos de policia espanyola torna a implicar en la causa l’exsecretari d’Economia i avui vicepresident del Govern, Pere Aragonès, del qual afirma que tenia encomanats quatre projectes clau per al nou estat català: sostenibilitat econòmica i tres estructures d’estat (banc central, autoritat catalana d’inversió i autoritat catalana de la competència).
