Conegut com a “biberó”, Tomàs Dalmau Colom ha mort als 102 anys aquest dijous, 1 de setembre. El manresà, amb tan sols disset anys, va ser un dels protagonistes que de cop i volta van haver de deixar enrere els jocs de carrer i a toc de pito van dirigir-se al front a lluitar contra les tropes franquistes; sense haver agafat mai una arma. Dalmau, amb altres joves de la seva edat es van emmarcar amb el que s’ha conegut com a ‘Lleva del Biberó’.
Dalmau va ser mobilitzat el dia 27 d’abril de 1938 queia en mans franquistes el 24 de maig. La seva experiència al front del Segre va ser breu però la intensitat viscuda és pràcticament indescriptible. Una batalla que va comportar una xifra descumanal de morts, ja que els republicans van ser envoltats pels franquistes i entre d’altres, Dalmau va ser caputar al primer combat. Sense experiència i sense sabates, Dalmau explicava que de cop hi volta es va trobar en mans franquistes: “Vam travessar les línies sense saber-ho i allà vaig quedar presoner. Veies gent, però no sabíem si eren dels nostres o dels altres. Des de dalt veiem la Pobla de Segur i Tremp que ja eren dels feixistes”, així ho recorda l’Associació Memòria i Història de Manresa.
Dalmau ha estat la memòria viva de la guerra des d’aleshores, sempre disposat a explicar la seva vivència personal.
