Un alt càrrec d’IBM ha assegurat aquest dimarts al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el sistema informàtic e-Spriu per a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) no estava capacitat, el 2017, per substituir plenament l’Agència Tributària espanyola (AEAT) almenys fins dos anys després. El director de Projectes de la UTE IBM INSA, encarregada per l’ATC i el CTTI de crear l’e-Spriu, ha declarat com a testimoni en la causa oberta contra l’exsecretari general d’Economia i Vicepresidència Josep Maria Jové per l’1-O.
Segons fonts jurídiques, aquest encarregat del projecte ha explicat a la magistrada instructora, Maria Eugènia Alegret, que l’e-Spriu tècnicament podia assumir el cobrament dels tributs estatals, però no s’havia dissenyat específicament per fer-ho i encara no estava prou desenvolupat en aquelles dates. Tot i així, en el contracte entre la Generalitat i la UTE del 2015 es feia servir el terme “estructura d’estat”, tot i que aquest directiu li ha tret importància a la terminologia. L’encarregat del projecte ha explicat que ell només parlava amb els tècnics del CTTI, no pas amb els dirigents de Vicepresidència i Economia.
El testimoni també ha explicat que dos dels projectes inserits al sistema e-Spriu van ser un mòdul perquè els ciutadans comuniquessin voluntàriament a l’ATC la seva declaració de la renda presentada a l’AEAT. Tenia errades tècniques i això va provocar que pocs ciutadans el fessin servir, i el 2016 IBM va deixar de prestar el servei de manteniment. Va costar 511.000 euros. El 2017 es va gestar un altre aplicatiu perquè la Generalitat pogués agrupar tots els seus pagaments d’impostos i de les seves entitats públiques a l’AEAT en un sol paquet. Va costar 241.000 euros i l’aplicació de l’article 155 el va deixar en suspens. Aquest 2019 s’ha recuperat.
La UTE que va crear l’e-Spriu estava formada per IBM i una filial seva compartida amb Catalana Occident, Ingeniería de Software Avanzado SA (INSA), dedicada a comercialitzar solucions informàtiques per a la banca o l’administració pública. El cap del projecte ha estat citat com a testimoni per Alegret, que també ha interrogat dos guàrdies civils, entre ells el tinent coronel Daniel Baena, màxim encarregat de la investigació de la Guàrdia Civil sobre el referèndum per encàrrec del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona.
Aquests testimonis han explicat que Jové tenia l’última paraula en l’aprovació de les despeses de la Generalitat, incloses les del referèndum de l’1-O. També han ratificat diversos informes sobre malversació.
A la tarda han declarat guàrdies civils que van escorcollar el domicili i el despatx de Jové i en van analitzar la documentació decomissada. Han explicat el contingut del document ‘EnfoCATs’ i han explicat que l’ampliació del CTTI es va apressar perquè estigués llesta l’1-O, tot i que després va servir per altres tasques. Aquest dimecres es preveu la declaració de tres agents més que van analitzar diverses despeses autoritzades per Economia per al referèndum, com el registre de catalans a l’exterior o els voluntaris.