Més de 1.700 hectàrees cremades i una trentena de cases calcinades. És el balanç de l’incendi del Pont de Vilomara, al Bages. Un any després, molts veïns de River Park, la urbanització més afectada pel foc, continuen patint les conseqüències d’aquell 17 de juliol, un dia en què van veure com els seus somnis es convertien en cendres. És el cas de l’Adelaide Baracco: casa seva va quedar totalment calcinada per les flames, tenia assegurança, però un any després no ha rebut cap tipus d’ajut ni indemnització. Ja no pot continuar pagant el lloguer on viu ara i aviat haurà d’anar a viure a la furgoneta. L’alcalde, Enric Campàs, retreu al Govern la falta de suport econòmic: “Tot eren bones voluntats, però a l’hora de la veritat, res “, lamenta.
El Manuel Fernàndez ja està jubilat i viu de lloguer en un pis de Cerdanyola del Vallès. Ell i la seva dona feia temps que esperaven la jubilació per anar a viure a la casa que durant molt de temps s’havien anat arreglant, a River Park. Però l’any passat tot se’n va anar en orris perquè casa seva va quedar totalment arrasada pel foc.
Com que encara no hi vivien, no tenien contractada cap assegurança i, un any més tard, no han rebut cap suport. “Els veïns van fer una recol·lecta solidària i em van tocar 600 euros. I això és tot el que he rebut”, lamenta. El matrimoni s’ha ajuntat amb altres veïns per reclamar, però de moment no han rebut cap suport de l’administració i, segons explica, l’advocat que tenen contractat tampoc els ha donat cap indicació.
El Jaume Almirall, en canvi, ha estat més afortunat. En el seu cas, el foc no va arribar a cremar casa seva, i només va fer malbé la part exterior. Després de lluitar molt i discutir-se amb el pèrit i la companyia d’assegurances, finalment va aconseguir una indemnització que li ha permès recuperar el jardí.
“Tens un cop molt dur, però el més important és que et tornis a aixecar. Quan et despertes al matí i surts per la finestra i veus tot com està, és molt dur. Però ara quan l’aixeco i veig tot reconstruït és un cop de moral. Després de lluitar, pagar, tornar a lluitar, i tornar a pagar, ens hem recuperat”, subratlla.
La situació de l’Adelaide Baracco és més complicada. També tenia assegurança, però tenia una hipoteca per la casa i ara el banc considera que els diners de la indemnització que, de moment, encara no ha cobrat, han de fer-se servir per reconstruir la casa. Així doncs, l’Adelaide no els pot gastar si no és per fer obres i el banc li anirà cedint els diners a mida que hi hagi certificacions de treballs executats.
“La frustració, el xoc emocional, i el prejudici econòmic són terribles”, subratlla. A més, durant aquest temps ha estat vivint de lloguer -al seu càrrec-. Però la situació ja és insostenible, i no pot pagar-lo més. “A partir del 31 de juliol anirem a viure a la furgoneta”, lamenta.
“No s’ha après la lliçó”
L’alcalde del Pont de Vilomara i Rocafort, Enric Campàs (PSC), lamenta que, en els moments de l’incendi “la voluntat era d’ajudar i el que fes falta”, però assegura que “a l’hora de la veritat no ha estat així”. “Els únics recursos que hem rebut són de la Diputació de Barcelona”, afegeix.
En aquest sentit, explica que la Generalitat tot just els ha denegat ara una subvenció que van sol·licitar per fer front a les despeses de l’incendi.
L’alcalde reclama un canvi en la llei de regularització de les urbanitzacions que presenten dèficits urbanístics i afegeix que aquesta normativa ha d’anar acompanyada de recursos per poder-la aplicar. A més, subratlla la importància de la gestió forestal com a única via per reduir el risc d’incendi.
