El 2022, marcat per la guerra d’Ucraïna i l’escalada de preus, també ha sigut l’any de la reforma laboral. La norma, negociada durant nou mesos entre el govern espanyol, CCOO, UGT i la CEOE tenia l’objectiu d’impulsar la contractació indefinida. Un any després de l’entrada en vigor, la taxa de temporalitat ha caigut fins al mínim històric, assolint una “clara ruptura de tendència” en la contractació, segons han coincidit diversos experts consultats per l’ACN. En els últims dotze mesos, el mercat del treball ha dit adéu al contracte d’obra i servei, el més utilitzat fins llavors i ha viscut la irrupció del contracte fix discontinu, “una figura no exempta de polèmica” que s’ha erigit com a “el calaix de sastre de la temporalitat”.
La reforma, que buscava enterrar els aspectes més lesius del model laboral aprovat pels populars el 2012, es va aprovar al Congrés dels Diputats el febrer del 2022 per un vot erroni d’un diputat del PP. Atacar el mal endèmic de la temporalitat era un dels principals objectius de la norma, que no va tocar altres aspectes com la retallada de la indemnització per acomiadament.
La simplificació dels tipus de contractes en tres -indefinit, temporal i de formació-, no va entrar vigor fins a l’1 d’abril del 2022. Dotze mesos després, “el canvi més substancial és la reducció radical del contracte temporal, una part de la qual s’ha traslladat als fixos discontinus. En general, la contractació mostra un desplaçament cap als contractes indefinits”, valora l’economista Josep Oliver, en declaracions a l’ACN.
Així doncs, els treballadors amb un contracte temporal han caigut més de cinc punts en un any fins al 14,5% a Catalunya, sobretot pel descens en el sector privat. Històricament, aquesta taxa se situava al voltant del 20% a Catalunya, amb pics de fins al 27% en ple boom immobiliari. Tot i la reducció notable, encara es troba per sobre de la mitjana europea.
“La temporalitat venia d’una tendència estable i cau de cop el 2022, la caiguda coincideix exactament amb l’entrada en vigor de la reforma”, subratlla la professora d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Libertad González.
L’altra cara de la moneda és l’impuls a la contractació indefinida. Durant els primers dotze mesos en vigor de la reforma laboral, s’han registrat 205.000 contractes indefinits més (+8,7%) i 162.400 temporals menys (-27,2%). “Després d’avenços tímids en la matèria, la reforma que s’està aplicant és molt categòrica i les estadístiques acompanyen. La minimització del recurs de la contractació temporal és una realitat ben clara”, coincideix el president de la secció de Dret Laboral de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), Max Arias.
Enduriment de sancions
En aquesta caiguda “en picat” de la contractació temporal, hi ha jugat un paper important l’enduriment de les sancions per frau en la contractació, que poden arribar a 10.000 euros per treballador, assenyala el lletrat. “Ara els imports econòmics de les sancions fan por”, resumeix Arias. Abans de la reforma el 90% dels contractes eren temporals i el 10%. Al febrer, els indefinits representaven el 44% del total.
A banda de l’efecte de la penalització de la contractació temporal, Oliver afegeix un altre element que pot ajudar a entendre perquè s’està produint l’increment de la contractació indefinida: la falta de mà d’obra juvenil. “Això també ajuda que la contractació sigui més estable perquè les empreses volen retenir la gent que tenen”, ha apuntat.
El fix discontinu, el polèmic calaix de sastre
La reforma abanderada per la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha afavorit l’impuls dels fixos discontinus, que s’ha convertit, segons l’advocada laboralista Sílvia Ibars, en un “calaix de sastre de la temporalitat”, multiplicant per vuit les firmes d’aquesta modalitat en un any. A finals del 2022 aquest contracte, en la qual els treballadors només cobren el sou els mesos que treballen i la resta estan a l’atur, suposava el 20% de la contractació indefinida.
Els fixos discontinus són “una figura no exempta de polèmica”, resumeix Arias. “La naturalesa de l’activitat no deixa de ser temporal, encara que la relació laboral ara tingui un caràcter estable”, apuntava un informe de Funcas publicat aquesta setmana. De fet, recentment, sectors com l’agrícola han assegurat que és “inviable” aplicar-la en el seu àmbit.
A més, entre els experts s’ha obert una discussió sobre com s’han de computar estadísticament aquests treballadors mentre estan en períodes d’inactivitat i, per tant, cobrant l’atur, perquè no representin una “desocupació emmascarada o encoberta”. Ara mateix, es comptabilitzen com a treballadors indefinits perquè tenen expectatives de tornar a tenir feina en el futur. “Això fa pujar les llistes d’indefinits i baixar els nivells d’atur”, explica l’advocada laboralista Sílvia Ibars.
D’altra banda, aquesta modalitat contractual també és el “principal candidat a refugiar els fraus de la temporalitat”, segons lletrada del despatx Torres-Nadal, que constata que algunes empreses els fan servir per “emmascarar els treballs estructurals” per reduir costos i “imposar aquesta dosi de precarietat a la relació laboral”.
Elevada mortalitat dels contractes indefinits
D’altra banda, la simplificació de les modalitats contractuals també ha provocat canvis en la manera com les empreses fitxen treballadors, sobretot en la importància dels períodes de prova dels contractes indefinits, que “estaven oblidats perquè d’inici es feia un contracte temporal”, afegeix Ibars.
L’advocada considera que hi ha més mortalitat dels contractes indefinits que no superen el període de prova i apunta que, a diferència del temporal, aquest primer termini es pot acabar sense indemnització pel treballador. “Ara, en el moment en què l’empresa no veu clara la relació laboral, no s’arrisca”, apunta.
L’elevada mortalitat dels contractes indefinits i la seva curta durada ha estat una de les crítiques que han esgrimit les patronals contra la reforma. Els experts consultats per l’ACN asseguren que amb un any d’aplicació és d’hora per treure conclusions, però apunten que “un contracte indefinit no vol dir que és permanent sinó que té proteccions pel treballador que no tenen els contractes temporals”, en paraules de la professora d’Economia de la UPF i experta en el món del treball, Libertad González.
González afegeix que no tots els contractes temporals que es feien servir en els anys anteriors estaven justificats per la naturalesa de l’activitat “sinó que buscaven evitar els costos d’acomiadaments més elevats dels indefinits”.
Efecte sobre la bretxa de gènere
La retallada de la temporalitat no ha comportat una equiparació de les diferències entre gèneres, encara que són les dones les que firmen el 60% dels contractes eventuals. “La reducció de la temporalitat ha afectat de manera semblant a homes i dones”, afirma González, professora d’Economia de la UPF.
A falta de dades oficials, Ibars considera que la reforma ha tingut un efecte “mínim” en la reducció de la bretxa salarial. L’advocada assenyala que l’ocupació femenina encara està molt influïda per la major parcialitat, per la presència en sectors amb sous més baixos i per carregar més les cures familiars.
Ultraactivitat
D’altra banda, la reforma introdueix canvis molt demanats pels sindicats en la negociació col·lectiva, amb la recuperació de la ultraactivitat dels convenis, que permet als sindicats negociar sense la pressió de saber que si no arriben a un acord part del conveni pot decaure quan expiri la vigència. Sindicats com UGT asseguren que aquest canvi “s’està notant” en les meses de negociació, però, en canvi, assenyalen que encara hi ha camp per córrer en l’aplicació dels sous que marquen els convenis sectorials a les empreses multiservei o ETT perquè en molts casos continuen aplicant el conveni de l’empresa, ha admès el secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, en una atenció als mitjans des de Barcelona aquest divendres.
Reacció del Govern
Un any després de l’entrada en vigor de la reforma laboral, el Govern admet que hi ha hagut elements positius que s’han traslladat al mercat de treball, sobretot en l’àmbit de contractació, però es mantenen en el no que va donar ERC en el seu moment. En una roda de premsa per valorar els resultats de l’EPA, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, va remarcar que va ser una “oportunitat perduda” per fer més canvis estructurals per lluitar contra els tancaments d’empreses o donar més prevalença als convenis autonòmics.
La mateixa indemnització per acomiadament
Altres aspectes que no es van tocar va ser la pèrdua dels salaris de tramitació o el manteniment de la retallada de la indemnització per acomiadament de la reforma del PP del 2012, que va deixar la compensació mínima que reben els treballadors acomiadats en 20 dies per any treballat i la màxima en 33. De fet, en el moment de la seva aprovació, la patronal CEOE ja va afirmar que la reforma laboral consolidava els elements més essencials de la de Rajoy.
Precisament, un dels propers debats que s’obrirà en el món del treball és si cal encarir el preu de l’acomiadament tenint en compte més aspectes que l’antiguitat, com ara la situació formativa de la persona, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi establert per primer cop una indemnització per acomiadament improcedent superior als 33 dies.
