La periodista i parella del president d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart, Txell Bonet, ha criticat que el trasllat dels presos polítics a centres penitenciaris catalans “no és el que ha demanat el grup de treball de l’ONU”. En declaracions als mitjans des de Ginebra, Bonet ha recordat que aquesta mesura “no és cap concessió”, sinó “el que marca la llei”. “A mi el trasllat no em serveix de res”, ha lamentat, recordant que el que volen és l’alliberament dels presos polítics.
Preguntada sobre la futura sentència, Bonet ha assegurat que no vol pensar-hi i que “qualsevol cosa que no sigui l’absolució” li semblarà “injust”. “La millor manera d’encarar aquest procés tan complex és no pensar en el futur i treballar des del present”, ha dit.
Una observadora del judici de l’1-O alerta a Espanya de les “greus conseqüències” de qüestionar el grup de l’ONU
Al seu torn, la vicepresidenta de la Federació Internacional de Drets Humans (FIDH) i observadora al judici de l’1-O, Dominique Nogueres, ha alertat a Espanya de les “greus conseqüències” que pot tenir qüestionar l’informe del grup de treball de detencions arbitràries de Nacions Unides perquè “està posant en dubte el conjunt del dret internacional”. En una conferència a la seu de l’ONU a Ginebra, Nogueres ha explicat que la seva impressió del judici és que “ha seguit un camí que ja estava traçat”. “Tinc la sensació que tot el que ha passat entre l’inici i el final no ha canviat res”, ha conclòs. Per això, ha reclamat que “no hi hagi cap condemna” perquè “no està justificat”. “Ni tan sols penes petites”, ha puntualitzat.
Juntament amb el coautor d’un informe pericial que nega la violència el 20-S i l’1-O, Duncan McCausland i Txell Bonet, Nogueres ha participat aquest dimarts a la tarda en una conferència sobre drets humans a l’estat espanyol en el marc de la 41a sessió del Consell de Drets Humans de l’ONU. L’excap de la policia nord-irlandesa, Duncan McCausland, ha defensat durant la seva intervenció que “qualsevol càrrec de rebel·lió s’hauria de retirar” en el cas de l’1-O. Segons ell, amb l’informe van arribar a la conclusió que les forces de seguretat tenien “informació àmplia” que indicava que les concentracions serien pacífiques. “Va ser una resistència passiva i no violenta”, ha reiterat.