50 activistes reben 40 mil agressions digitals al llarg d’un any en plena pandèmia. Twitter s’ha convertit en un fals mirall de la societat articulat des de l’anonimat. Des d’aquest posicionament, molts usuaris es llancen pedres que tradueixen en discursos d’odi, els més evidents: el feixisme i l’antifeminista. Aquesta idea és la que ha quedat palesa en la taula rodona titulada “Estratègies des dels feminismes: Combatre discursos i construir-ne de nous”, on hi han participat cinc comunicadores feministes que han exposat, des de la vivència personal, diferents agressions digitals a les quals s’han vist sotmeses. Tanmateix, han aportat eines per poder-les combatre i han posat damunt la taula alternatives futures per poder posar punt final; o reduir, els discursos masclistes, racistes i de la ultradreta.
El col·lectiu “Calala, fondo de mujeres” va portar a terme un estudi focalitzat en les agressions masclistes digitals, manifesten que 82% de dones reben agressions en les xarxes socials i 65,21% són de Twitter: “No passen perquè sí”, reivindica una impulsora de l’estudi, Lucía Mbomio. Explica que totes les agressions estan organitzades i funcionen contra moviments concrets; les qualifica de “metòdiques, persistents i estratègiques”. Manifesta que quan es tracten cert temes, que incomoden a la societat, apareix dos tipus de resposta:
D’una banda, una reacció contundent amb la intenció de difamar, a través d’una resposta dins del teu discurs o a través de missatges privats: “Des d’amenaces a mort fins a incitació a la violació” O, d’altra banda, una reacció molt recurrent és fer burla de la piulada que està exposant una situació de violència, discriminació o de desigualtat i, així, es reforça la identitat de l’altre discrus: “És un mètode molt comú i, cada vegada, es troba més en auge. Es tracta d’un contramoviment que afecta bàsicament a figures públiques”, ja que tenen més ressò mediàtic.
Davant d’aquesta última reacció, s’han generat diversos debats: Cal respondre’ls? Cal donar arguments per enfonsar la cortina de fum? Les comunicadores s’exposen? Cal censurar els comentaris?
Són interrogants que encara no s’ha pogut desxifrar i no existeix una clara resposta, ja que està ple de contradiccions: “No cal respondre els discursos d’odi per no donar-los importància”, però alhora, és necessari “respondre i Així prendre poder en la digitalització de la informació paral·lela als mitjans de Comunicació professionals”. Tot i això, la principal conclusió, però que no definitiva, és aconseguir fer front als discrusos, però sempre darrera d’una trinxera on hi hagi un recolzament mutu davant de qualsevol atac.
Cal recordar que en els darrers anys, els discursos antifeministes s’estan expandint desorbitadament. Un clar exemple és com el 8 de març, el Dia Internacional de les Dones es competia en molts discursos, bàsicament publicats a Twitter, on es qüestionava la commemoració del dia, o bé, treia credibilitat el concepte del feminisme.
LES COMUNICADORES SITUADES A LA DIFOSA LÍNIA ENTRE L’EXPOSICIÓ PÚBLICA I L’EMPODERAMENT
“Potser cal allunyar-nos de les xarxes socials establertes i crear un espai alternatiu lliure d’aquests discursos d’odi”. Així ha intervingut Lucía Mbomio quan se li ha preguntat sobre quina ha de ser l’actitud davant dels discursos d’odi. En aquest sentit, lamenta que és complicat començar a construir des d’un espai on “silencien a les dones, a les persones racialitzades i a les esquerres, quan convé”. L’humorista i activista feminista, Ana Polo, ho té clar i qualifica “ens volen callades, sense alçar molt la veu”, ja que arriba a la següent conclusió: “Twitter no deixa de ser una empresa on la majoria d’usuaris que tenen més protagonisme són homes, són els que tenen més interacció; per tant, no els interessa que el feminisme acapari, d’alguna forma, aquest escenari tan mediàtic”.
Finalment, es fa una reflexió, tenint en compte el context actual, i s’ha fet una comparativa amb els corresponsals de guerra: “Tothom entendrà que aquests portin una protecció especial, tant armilles com casc, perquè s’estan exposant a un risc”, davant d’aquesta obvietat llança la següent pregunta: “Per què no es fa en les violències digitals en les quals ens submergim les dones?”.
Com a conclusió final, la periodista Babiker lamenta que existeixi aquesta contradicció, però davant de les agressions explica que “és necessària la solidaritat i la sororitat femenina”.
La taula rodona celebrada a La Comunal (Barcelona), a les 18h, hi han assistit, Diana Morena, investigadora i docent de la Universitat de Vic; María Ángeles Fernández, coordinadora de Pikara Magazine; l’humorista i periodista Ana Polo; Anna Celma, periodista de la Directa; i Sarah Babiker, periodista d’El Salto. Ha estat moderat per Lucía Mbomio, especialitzada en feminismes, migracions, repressió i moviments socials. Totes elles comunicadores i figures públiques feministes sofreixen una violència simbòlica i verbal en les xarxes, moltes vegades reforçada per amenaces travessades de violència sexual o física. En el col·loqui hi han assistit una quarantena de persones i ha estat organitzat per El Salto, la Directa i “Calala Fondo de Mujeres”
