El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va anunciar el vespre del passat dilluns, 10 de juliol, que el president turc, Recep Tayyip Erdogan, s’ha compromès a “garantir la ratificació” de l’adhesió de Suècia a l’OTAN, tal com consta també en una declaració conjunta d’Ankara i Estocolm. Segons Stoltenberg, el líder turc ha assegurat que aixecarà el seu veto “al més aviat possible” després de diverses reunions a contrarellotge per poder anunciar un acord abans que comenci la cimera de l’OTAN a Vílnius el dimarts. L’anunci es produeix quan la Unió Europea ha fet un gest per reprendre converses sobre l’accessió de Turquia al club comunitari, tal com havia exigit Erdogan aquest dilluns.
El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha demanat a la Comissió Europea i a l’Alt Representant de la UE, Josep Borrell, un informe sobre com “avançar” en les converses d’accessió amb Turquia arran de la petició d’Erdogan, que ho ha vinculat al seu vistiplau a l’entrada de Suècia a l’OTAN. En un intent de desencallar l’adhesió dels suecs a l’aliança militar, Michel s’ha reunit amb Erdogan aquesta tarda per abordar la “millora de les relacions entre la UE i Turquia”, segons ha explicat el belga en un missatge a les xarxes socials.
Després Erdogan s’ha tornat a reunir amb el primer ministre suec, Ulf Kristersson, i el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, i han pactat una declaració conjunta. En aquesta, Turquia es compromet a transmetre el Protocol d’Adhesió per a Suècia a l’assemblea nacional i a “garantir la seva ratificació”.
Concessions de Suècia
Per la seva banda, el govern suec ha garantit que eliminarà els “obstacles” en el comerç d’armament amb Turquia. A més, han tancat un “nou pacte bilateral de seguretat que es reunirà anualment” per cooperar en la “lluita contra el terrorisme”. Suècia també reitera que no donarà suport a grups milicians kurds a Síria ni “a l’organització anomenada FETÖ a Turquia”, que fa referència a un moviment religiós.
Són noves concessions de Suècia a Turquia per poder entrar a l’OTAN. Ankara fa un any que havia exigit canvis al país escandinau en política antiterrorista acusant-lo de donar aixopluc a dissidents turcs i kurds. Per superar aquestes reticències, Suècia va modificar la seva constitució per endurir les lleis antiterroristes -especialment contra el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK)-, però Erdogan continuava sense cedir i en l’últim moment abans de la cimera a Vílnius ha afegit noves condicions.
L’enèsima exigència d’Erdogan
Excepte Turquia i Hongria, la resta d’aliats ja han ratificat el seu vistiplau a l’entrada de Suècia. Budapest està pendent d’Ankara, així que l’ampliació depèn d’Erdogan que, malgrat haver-se compromès a fer el pas l’any passat a la cimera de l’OTAN de Madrid, ha continuat posant traves. La darrera ha arribat aquest mateix dilluns quan Erdogan ha reclamat reactivar les converses sobre la integració a la UE.
“Gairebé tots els països membres de l’OTAN són membres de la Unió Europea”, ha dit Erdogan, que ha fet una crida als “països que han mantingut Turquia esperant a la porta de la UE durant més de 50 anys” perquè li obrin ara el camí al club europeu.
Turquia va obtenir l’estatus de candidat el 1999 i va començar les negociacions d’accessió el 2005, però Brussel·les les va paralitzar el 2018 en detectar un “retrocés” democràtic al país.
L’OTAN busca una imatge d’unitat
Abans d’aterrar a Vílnius, Erdogan havia rebut més pressió de Washington i els aliats per desencallar l’ampliació al nord d’Europa quan Rússia tot just acaba de viure un intent de rebel·lió interna pel grup de mercenaris Wagner que lluitava a Ucraïna. El president dels Estats Units, Joe Biden, va traslladar diumenge en una trucada a Erdogan el seu “desig d’integrar Suècia a l’OTAN tan aviat com es pugui”.Stoltenberg també havia apressat Turquia aquest dilluns a aixecar el veto recalcant que “tots els aliats volen veure Suècia dins l’aliança quan abans sigui possible” per “protegir el Bàltic” davant de Rússia, a qui veuen com “l’amenaça més directa” a la seva seguretat. “Realment canviarà la presència de l’OTAN a la regió”, ha apuntat el noruec, tot recordant que Finlàndia s’ha integrat recentment. Just quan s’han complert 500 dies de la invasió russa d’Ucraïna, l’OTAN aspira a segellar en la cimera de Vílnius el seu domini a la regió del mar Bàltic.
Si finalment Suècia entra a l’OTAN, aquesta passarà a tenir 32 aliats d’Europa i Amèrica de Nord. Serà la segona ampliació des de l’inici de la guerra a Ucraïna, ja que Finlàndia va hi va entrar oficialment el 4 d’abril d’aquest any, quan Turquia finalment va aixecar el seu veto ratificant la seva adhesió.
