L’arxiu històric de l’Escala (Alt Empordà) ha trobat un manuscrit inèdit de Caterina Albert, Víctor Català, on l’escriptora hi descriu un ball popular dels pescadors del municipi. Són quatre folis escrits a mà, on Caterina Albert, gran amant de la música, la dansa i les tradicions fa una minuciosa descripció del Ball del Drac, una antiga dansa que es ballava per carnaval i que ara reviu a cada edició de la Festa de la Sal. L’escrit descriu com els pescadors feien una corrua, seguint el primer que portava un ble encès. “El joc consistori en giragonsar d’aquí d’allà per la sala, la comparsa sencera, a tall de monstre apocalíptic”, hi anota l’autora de ‘Solitud’. El manuscrit es llegirà precisament aquest setembre, quan l’Escala celebrarà la Festa de la Sal.
El text inèdit s’ha trobat durant el procés de digitalització dels manuscrits de Víctor Català que es conserven a l’arxiu històric del municipi. Al manuscrit, Víctor Català hi fa una descripció acurada del Ball del Drac, que antigament els pescadors de l’Escala dansaven per carnaval.
Va ser un ball ben viu, que es feia a la mitja part de la festa, on hi participaven pescadors vestits de blanc que portaven la cara enfarinada. S’apagaven els llums de la sala on se celebrava el carnestoltes i els dansaires sortien en corrua agafats de la faixa del de davant. Es deia del Drac perquè el del davant portava un pal a la boca, amb foc als dos extrems, i havia de cremar la cua del qui anava al darrere de la filera.
Es ballava als pobles de la Costa Brava. El folklorista Joan Amades, que li atribueix un origen molt antic d’ofrena a les divinitats de la mar perquè incorpora l’element foc, el va veure ballar a Palamós (Baix Empordà) i explica que els pescadors li van dir que l’havien après a l’Escala. Al manuscrit que s’ha descobert ara, Víctor Català el fa propi del municipi i queda fascinada pel misteri i l’espectacularitat del ball.
De fet, ella mateixa ho descriu d’aquesta manera: “Al davant hi anava el més forçut y parancer de la colla amb un llarg canó d’atxa o pal entravessat a la boca, amb una gran floca de ble ablamada als dos extrems, que li feia com unes espaordidores antenes capçades amb un ram de flames esblevenades; darrere del capitost seguia la corrua, a manera de les anelles d’un serpent, agafats cada home a la faixa del precedent i acabant la cua amb el més petit i denerit de tots que, ensems, se procurava que fos el més lleuger i de fet l’únic que solia portar una esquellincada de matxo retintinant a l’esquena”.
L’escriptora explica, a continuació, que “el joc consistia en giragonsar d’aquí d’allà per la sala, la comparsa sencera, a tall de monstre apocalíptic, en ondulacions impressionants i imprevistes, revoltant-se despietada contra si mateixa i procurant clavar-se els fiblons encesos allà on podia, però perseguint amb més fal·lera i tenacitat el caganiu, que tenia que esquivar la incansable persecució a força de cames i de destresa. -Tot això acompanyat a mig so per la música del ‘Jo te l’encendré el tio, tio fresco'”.
A la dècada dels 70
El mestre de danses Josep Clos Blanco va recuperar el Ball del Drac a partir de la descripció que li’n van fer els últims dansaires -ja vells- i als anys 70 el va incorporar al repertori de l’esbart La Farandola. Dues dècades després, a partir de la creació de la Festa de la Sal -que va néixer el 1997- s’ha inclòs a la ballada de les danses ancestrals de la Festa de la Sal (juntament amb la el ball de Nyacres de la badia de Roses i la Farandola).
El ball del Drac és una de les icones de la festa. Es dansa a la platja, amb els peus descalços, s’acaba quan el foc s’apaga amb l’aigua del mar i la immersió dels dansaires. A més, recentment s’ha incorporat també un ball del Drac infantil a la Festa de la Sal, garantint-ne la continuïtat.
La directora de l’arxiu històric, Lurdes Boix, ha fet la transcripció del manuscrit amb l’assessorament de la directora de la Càtedra Víctor Català de la UdG, Mita Casacuberta, i les especialistes Núria Nardi i Irene Muñoz. El text de Caterina Albert es llegirà el dissabte 20 de setembre per la Festa de la Sal, abans d’executar la dansa.
