Els treballadors penitenciaris insisteixen a demanar la dimissió de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, i reclamen al president Pere Aragonès que els destitueixi si no deixen el càrrec. “No volem mans tacades de sang”, han dit aquest dimarts portaveus dels treballadors en roda de premsa. “No les acceptarem en cap moment. El resultat de les polítiques d’aquesta administració han portat a un assassinat“, ha afirmat la Sandra, jurista i criminòloga al CP Lledoners. Els treballadors, al marge dels sindicats, han reclamat més personal i eines així com ser reconeguts com a agents de l’autoritat. “És de sentit comú que se’ns doti de mesures per tornar vius a casa”, han expressat.
Ho ha dit la Sandra, que ha explicat que la legislació penitenciària contempla que tant el règim d’interior com el de tractament són “indispensables”. “Sense règim, seguretat i disciplina no pot haver-hi tractament, i sense tractament no pot haver-hi rehabilitació”, ha comentat. La Raquel, funcionària de vigilància al CP Quatre Camins, ha denunciat que no tenen eines per assegurar el compliment del règim i de la seguretat. Per exemple, ha relatat com als mòduls hi pot haver 120 o 150 interns i els vigilants es troben allà “pràcticament sols” per mediar. “És un còctel Molotov brutal”, ha dit respecte al fet que els interns estiguin “barrejats” i n’hi hagi amb patologies psiquiàtriques, irascibles, alguns amb condemnes curtes, altres llargues, i també aquells que volen seguir el tractament.
En la mateixa línia s’ha expressat el Gabi, funcionari de vigilància de Ponent, que ha denunciat que la manca de personal “és molt forta” i que és “impossible” dur a terme un servei “amb professionalitat” malgrat la qualitat humana “excepcional” que hi ha dins del col·lectiu.
Denuncien “el bonisme” i reclamen més autoritat
Per la seva banda, la Francina, funcionària de vigilància al CP Mas d’Enric, ha incidit en la necessitat “de treballar en un ordre” per preservar la seguretat a les presons. Aquesta treballadora ha dit, per exemple, que el personal del CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció) és el col·lectiu que treballa “amb més risc“, ja que ho fan en espais com la cuina, on hi ha ganivets, o en tallers on hi ha tisores, cúters o tornavisos que en un moment determinat poden ser armes. “Com l’arma blanca que va matar la Núria”, ha dit en relació a la cuinera morta a mans d’un intern dimecres passat a la presó del Catllar.
La Francina també ha denunciat “el bonisme” de les polítiques de l’administració penitenciària que, en forma de circulars o instruccions, ha minvat l’autoritat i la seguretat del col·lectiu de presons i no els deixa treballar. “Ens lliguen de mans i peus”, ha dit aquesta funcionària, que ha lamentat no tenir mitjans per sancionar agressions verbals o conductes que, a causa d’això, acaben derivant en agressions físiques.
Alguns exemples d’aquesta deriva citats pels treballadors durant la roda de premsa tenen a veure amb el fet que cada vegada poden fer menys escorcolls -on de vegades troben droga, mòbils o armes de fabricació artesanal- o que les sancions als interns s’apliquen a la baixa.
“Estem pervertint les eines que tenim fins i tot reglamentàries per adaptar-les a un menor gravamen de cara als interns, ha dit la Sandra. Així, per exemple, han assenyalat que hi ha conductes que fa un temps suposaven una regressió a primer grau i ara ja no perquè se’ls diu que les conductes es poden treballar en règim ordinari.
De la mateixa manera, s’han queixat que fa uns anys era suficient una amenaça de mort per ser traslladat a una altra presó o si un intern insultava un treballador sortia del mòdul. A més a més, també han lamentat que un cop es produeix l’agressió, els companys agredits queden “totalment desemparats”.
Davant de tot això, no només han demanat més personal i seguretat i una aplicació més estricta del reglament penitenciari sinó també ser reconeguts com a agents de l’autoritat. Han criticat que els funcionaris de presons no siguin vistos per l’administració com a agents de seguretat, ja que ho veuen una “incongruència” i ho reivindiquen com un dels mínims a obtenir.
“Volem treballar, però en condicions adequades”
“El que volem és treballar, però en unes condicions adequades”, ha resumit el Gabi. Tant ell com la resta de treballadores que han parlat a la roda de premsa han coincidit en el fet que ells volen tornar a la normalitat però no a qualsevol preu: “Estan totalment inhabilitats per continuar al seu càrrec”. Així, han insistit a demanar les dimissions d’Ubasart i Calderó, i també la de les direccions dels CP de Mas d’Enric i Quatre Camins. Per tot plegat, han demanat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que els destitueixi “i el problema de presons s’acabarà immediatament”.
Mentrestant, han dit, la majoria dels interns entenen la situació que reivindiquen els funcionaris i els donen suport. A més, han remarcat que tot i que els interns no puguin baixar al pati o al menjador “estan totalment assistits” i sí que tenen garantit menjar i medicació. A més, han comentat que s’han establert circuits perquè puguin anar a l’economat, per exemple.
“A ells també els interessa que tinguem èxit en les nostres demandes”, han dit. De fet, segons han detallat, a Mas d’Enric hi ha reclusos que han escrit missatges en llençols com ara ‘Tots som Núria’. “Hem notat l’escalf”, han conclòs.
