L’excomissari en cap dels Mossos a la ciutat de Barcelona Joan Portals ha assegurat aquest dilluns que el major del cos, Josep Lluís Trapero, els va insistir diversos cops abans de l’1-O que agents i comandaments havien d ‘actuar amb “neutralitat” i recordant que són “la policia de tots”. A més, no es va donar cap ordre de seguiment als cossos estatals, no es va incentivar la inacció per facilitar el referèndum, i no es van donar instruccions diferents a les pautes d’actuació enviades a tots els agents. També ha assegurat que abans de l’1-O i després el sistema de coordinació dels agents d’ordre públic ha estat el mateix que aquell dia: sobre el terreny es demanen reforços al Cecor regional i aquest ho demana al Cecor central, que decideix.
Portals ha refermat bàsicament les declaracions que han fet altres testimonis del cos durant el judici. A més, ha explicat que els agents al seu càrrec van fer 27 minutes policials per actes de campanya del referèndum i després van fer 212 inspeccions a centres de votació de la ciutat alertant els directors. Es va fer amb patrulles de seguretat ciutadana, però també del Grup d’Atenció a la Víctima i de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat, que no solen sortir habitualment. Els dos dies abans del referèndum, amb la iniciativa Escoles Obertes, es van aixecar 786 actes als 208 centres de votació, una mitjana de gairebé quatre per cada escola.
No obstant això no es va tancar cap punt de votació perquè “objectivament no es donaven les circumstàncies descrites a la part dispositiva de la interlocutòria del TSJC”. No es va trobar cap tipus de material directament vinculat a la votació ni res que fes pensar que es preparava un referèndum. El mateix dia 1 deu centres no van obrir, i l’ARRO va poder tancar, ja a la tarda, dos centres al districte de Sants-Montjuïc i un al de Sant Martí. Això va ser així perquè el comissari Ferran López va ordenar a primera hora de la tarda que els binomis que estiguessin en escoles tancades de feia hores i les unitats antiavalots s’agrupessin.
En tot cas, ha dit que els criteris d’actuació sempre són els mateixos, abans i després de l’1-O, i ha posat d’exemple les manifestacions del passat mes d’octubre del 2019 en protesta per la sentència del Tribunal Suprem. El comissari ha defensat el sistema de coordinació i distribució d’efectius d’ordre públic, passant primer del terreny al Cecor regional i després al Cecor central, cosa que, segons ell, no alenteix aquesta distribució. També ha recordat que un diumenge qualsevol treballen uns 400 mossos a Barcelona, i aquell dia ho van fer més de 1.200.
Sobre el 20-S, ha dit que Laplana era a la Conselleria d’Economia però no era qui manava en el cas de l’ordre públic, que depenia directament dels comandaments de les unitats especialitzades, a qui sempre es feia cas, i més quan van dir que era impossible fer certs cordons de seguretat. Portals ha explicat que les primeres ordres de Trapero van ser garantir les sortides de les comitives judicials i retirar els efectius d’ordre públic dels punts de vigilància antiterrorista per concentrar-los a Economia.
Portals ha explicat que la Guàrdia Civil anava anunciant hores diferents de la sortida de la comitiva judicial i que la secretària del jutjat d’instrucció 13 també va canviar d’opinió sobre la manera de sortir d’allà. El comissari ha detallat molt les hores i minuts de les trucades, ordres i fets d’aquell dia, i ha explicat que ho ha repassat amb documents i àudios per “responsabilitat”.
A més, el comissari, a preguntes de la defensa de Trapero, ha contraposat aquell dispositiu improvisat amb el del març del 2018 quan la Guàrdia Civil va escorcollar la seu d’Òmnium. Així, ha explicat que com que ho van saber amb temps, es va poder tallar el carrer Diputació de punta a punta de la travessia perquè no s’hi acostessin manifestants, i es va establir un “filtre permeable” per a persones que vivien o treballaven allà.
