Accepta que no es desvetllin documents de contactes internacionals però avisa: no tota la política exterior està exempta de la transparència
El Consell de la Transparència està d’acord amb que el Govern es negui a publicar el dossier sobre la situació de Catalunya que l’executiu va lliurar a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, quan va viatjar a Madrid a l’agost de l’any passat.
Amagar la guerra bruta contra Catalunya amb l’excusa de document confidencial
El Consell entén que es tracta d’informació especialment sensible” el coneixement de la qual, a més d’incidir en la “política interna” d’Espanya, “implicaria un perjudici en les relacions entre Espanya i la resta de països membres ” de la UE, així com entre l’Unió i altres estats, “sense que existeixi un interès públic superior” que justifiqui difondre-la.
Davant de la negativa, faria bé el govern català de curar-se en salut i portar el cas als tribunals
“No pot obviar-se l’especial naturalesa de la informació sol·licitada, una qüestió d’especial rellevància social i política al nostre país, perquè afecta a qüestions essencials com la configuració territorial i política del nostre país”, diu la resolució, recollida per Europa Press, que dona la raó al Ministeri d’Afers Exteriors, UE i Cooperació.
No obstant això, el Consell adverteix el Ministeri que al·legar perjudici per a les relacions exteriors no serveix “automàticament” per denegar l’accés a una informació, ni cobreix de manera absoluta tots els continguts relacionats amb aquesta matèria. L’accés a la informació, subratlla, només pot limitar-se en relació amb “la protecció concreta d’un interès racional i legítim”.
Per denegar la publicació de l’informe, Exteriors havia al·legat que el “caràcter confidencial de les comunicacions” és un principi bàsic de les relacions internacionals, tot i que admetia que aquest principi “ha de posar-se en relació amb cada cas concret i no pot argumentar-se de manera general”.
No obstant això, també defensava que la informació sol·licitada s’emmarca en l’àmbit de la Llei de Secrets Oficials, en particular per l’Acord de Consell de Ministres del 15 d’octubre del 2010 que classifica bona part de la informació vinculada amb aquest Ministeri.
Precedents per publicar l’informe que explica mentires sobre Catalunya
En aquest cas, el Consell de Transparència fa servir els mateixos arguments que a principis del 2019, quan va avalar que el Govern no fes pública una carta que li havia lliurat a Sánchez l’ambaixador saudita: que el coneixement del document en qüestió podria implicar un perjudici a les relacions exteriors d’Espanya.
En canvi, el passat octubre el Consell de Transparència sí que va dictaminar que Exteriors havia de fer públic un document que també tenia a veure amb Catalunya, aquesta vegada enviat a les Ambaixades espanyoles a l’estranger. El document es titulava “Democràcia i modernitat. Coordinació amb Ambaixades. Estratègia de comunicació per a causa especial davant el Suprem. Argumentari actualitzat després de les eleccions generals 2019”.
Exteriors va al·legar que el document s’emmarcava en una excepció a la llei de transparència, que és la referida a “informació que tingui caràcter auxiliar o de suport com la que contenen les notes, esborranys, opinions, resums, comunicacions i informes interns o entre òrgans o entitats administratives”.
No obstant això, en aquest cas el Consell de Transparència va entendre que el document no podia catalogar-se com un “auxiliar o de suport per ser intern”, perquè es tracta d’un document amb el qual es trasllada una estratègia de comunicació a les Ambaixades i Consolats i la comunicació, “per lògica, ha de ser cap a l’exterior”. Exteriors no va complir la resolució però tampoc la va recórrer davant els tribunals.
