El dia que es compleix un any de la fallida sessió d’investidura de Jordi Turull com a president de la Generalitat, el president del Parlament, Roger Torrent, ha visitat aquest matí Carme Forcadell i Dolors Bassa a Alcalá – Meco i, posteriorment, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Turull, Josep Rull, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart a Soto del Real.
A la sortida de tots dos centres penitenciaris, ha denunciat que la Junta Electoral Central estigui més centrada a evitar la presència de llaços grocs o qualsevol pancarta que reivindiqui la llibertat dels qui injustament estan empresonats, que no pas precisament del que hauria de fer, i és “garantir la igualtat d’oportunitats” en les pròximes eleccions.
El que hauria de fer la JEC, segons Torrent, és deixar-se estar de perseguir llaços i trobar la manera d’aconseguir que tots els polítics engarjolats puguin participar en plenes facultats en aquests mesos d’incessant cursa electoral a Catalunya i Espanya. “Cap denúncia, querella o dictamen judicial” solucionarà el conflicte “polític”, ha recordat el President del Parlament. Per tot plegat, la solució és el “diàleg i la taula de negociació”, cap altra cosa, a parer de Roger Torrent, servirà per desencallar la situació que viu el país.
Indefensió al Tribunal Suprem
Alhora, Roger Torrent ha posat veu a les queixes dels que dia a dia són jutjats al Suprem davant el Tribunal que presideix Manuel Marchena. La no exhibició de vídeos que “contradiguin les manifestes falsedats” dites pels agents de la Guàrdia Civil els està provocant una “evident indefensió” dels presos polítics, ha assegurat.
Alhora, explica que els constants canvis de criteri de l’Alt Tribunal estan “confonent” tant els acusats com les seves defenses, ja que no saben sobre quin peu s’aixecarà Marchena ni quina actitud prendrà en cadascuna de les sessions.
Per tot plegat, els nou engarjolats li han traslladat el mateix missatge, seguiran defensant la seva innocència i esperen que, amb l’exhibició de les imatges captades els dies previs i durant la jornada del referèndum de l’1 d’octubre arreu de Catalunya, es demostri que “no hi va haver violència” i que no es va cometre cap mena de delicte.
