A més, remarca també el fet que fes les primeres manifestacions a través d’un mitjà de comunicació líder d’audiència, provocant “una profunda hostilitat en tota la societat” que estava mirant o escoltant el debat, i només “per la mera adscripció” de Torra a una ideologia política que el candidat de Cs no comparteix. “El querellat profereix el seu discurs amb la clara finalitat de generar actituds hostils, d’odi i d’exclusió cap a l’ofès i la seva opció política”, conclou.
Pel que fa als qualificatius de “racista, colpista i covard”, la querella remarca que “resulten greument atemptatoris per a la seva honorabilitat”. Les afirmacions de Marín, subratlla l’escrit, “en cap cas poden considerar-se ni espontànies ni emparades pel dret a la llibertat d’expressió”. En aquest punt, recorda jurisprudència del TC, que estableix que la Constitució no empara el dret a l’insult.
La querella planteja un delicte d’injúries greus i no lleus per la naturalesa de les expressions, la condició de la víctima, la publicitat a través de mitjans de màxima audiència, i el missatge posterior a Twitter refermant-se en els insults, entre d’altres motius.
Els serveis jurídics de la Generalitat han presentat la querella davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, ja que Marín és vocal suplent de la Diputació Permanent del Parlament andalús. L’escrit sosté que les expressions contra Torra no estarien en cap cas emparades pel privilegi parlamentari de la inviolabilitat, ja que en aquest privilegi “no poden trobar empara les injúries, calúmnies i conceptes ofensius contra persones, institucions i col·lectius”. A més, aquestes manifestacions “no contribueixen al correcte exercici de les funcions parlamentàries”, ja que van ser fetes com a candidat i no com a membre del Parlament.
