Conxita Grangé, l’última supervivent catalana del camp de concentració de dones de Ravensbrück, ha mort aquest dimarts als 94 anys a Tolosa de Llenguadoc. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha lamentat la seva mort a través d’una piulada a Twitter, amb la qual ha destacat que tot i ser detinguda per la Gestapo, torturada i deportada al camp de concentració alemany, mai va deixar d’explicar als joves la barbàrie feixista.
Conxita Grangé va lluitar amb la Resistència i els maquis; detinguda per la Gestapo, torturada i deportada a Ravensbrück. No va deixar mai d’explicar als joves la barbàrie feixista.
Expresso en nom del Govern de Catalunya el meu condol a la seva família. https://t.co/RCRPnOvuid
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) August 27, 2019
Per la seva banda, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha trucat a la família de Grangé per traslladar-li el condol en nom del Govern i ha afirmat que la seva lluita contra el feixisme i l’oblit és un exemple per a totes. “Les nostres polítiques de memòria han d’estar a l’alçada del seu llegat”, ha afegit (via Twitter) la consellera, que té les competències en memòria històrica.
Ha mort Conxita Grangé (Espuí 1925 – Tolosa 2019), l’última supervivent catalana deportada al camp nazi de #Ravensbrück. La seva lluita contra el #feixisme i l’oblit és un exemple per a totes. Les nostres polítiques de #memòria han d’estar a l’alçada del seu llegat. pic.twitter.com/VsvDx0C0wj
— Ester Capella Farré (@estercapella) August 27, 2019
Una vida contra el feixisme
Conxita Grangé Beleta va néixer a Espui (Pallars Jussà), el 6 d’agost de 1925, en una família de vuit germans. A causa d’una malaltia de la seva mare, al cap de dos anys la van portar a casa dels seus oncles: Jaume Beleta (fill de casa Antema, de la Plana de Mont-Ros) i Elvira Ibarz, a Tolosa de Llenguadoc, on va viure amb Maria Castelló, filla de l’Elvira, fins a la Guerra Civil (1936-1939), quan la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República. Acabada la guerra, la família Beleta va tornar a França i va lluitar amb la Resistència als nazis. Conxita Grangé i Maria Castelló feien d’enllaç amb els guerrillers i els maquis.
Conxita Grangé, Maria Castelló i Elvira Ibarz van ser detingudes a Peny, al departament francès d’Arieja, el 24 de maig de 1944. Lliurades a la Gestapo, foren empresonades i torturades a Tolosa de Llenguadoc, des d’on van ser deportades a Alemanya. Van travessar França de sud a nord amb el tren fantasma, amb set-cents detinguts, en un recorregut de dos mesos sota els bombardejos aliats i els atacs del maquis. El 9 de setembre van ser internades al camp de concentració de dones de Ravensbrück, on també van ser tancades altres dones com Neus Català, morta el passat abril. Abans de l’alliberament, quan el camp fou bombardejat per l’aviació aliada, van estar setmanes caminant en una marxa de la mort fins que aconseguiren trobar les tropes aliades i, més tard, retornar a França. Conxita es va establir a Tolosa i es va casar amb Josep Ramos Bosch, un antic guerriller català.
El passat 26 de juliol, la Vall Fosca va fer un homenatge a Grangé, qui ha dedicat bona part de la seva vida a explicar la seva experiència a les escoles i a mantenir viva la memòria de les dones deportades. Concretament, es va col·locar un plafó davant de la casa d’Espui on va néixer. A França també ha rebut destacades condecoracions, com la Legió d’Honor i la Medalla de la Resistència.
