La història es repeteix. Aquest dimecres es va celebrar la taula de diàleg i des del Gobierno es va anunciar noves mesures per poder “impulsar i protegir el català”. Algunes d’elles, “garantir el nivell de coneixement i ús del català”, “contribuir a l’enfortiment i la millora del model educatiu de Catalunya” o “facilitar el català als sectors on la llengua es trobi en una situació de vulnerabilitat”. Així com que tant el senat com al Parlament Europeu es pugui utilitzar el català com a llengua vinculant.
Així mateix, el Gobierno s’ha compromès a modificar la reforma legislativa actual per poder incloure aquests compromisos que es van adquirir a la trobada amb els membres d’ERC.
Tot i que no és la primera vegada que es promet una reforma legislativa per enfortir la llengua catalana. L’any 2004 quan José Luis Rodríguez Zapatero es va convertir en president del Gobierno, va establir proeses amb els republicans.
En aquell moment, també es lluitava per aconseguir que el català fos una llengua oficial europea o que es pogués parlar al Congreso. Davant d’aquestes demandes, Rodríguez Zapatero va mostrar el “decidit compromís de respecte i suport a les llengües d’Espanya”. El Govern socialista, va dir, treballarà perquè la Constitució europea reconegui aquestes llengües. “No sé si arribarem a temps, però sàpiga que ho intentaré, per convenciment i perquè em sembla positiu”, va assegurar.
Davant les promeses, els membres d’ERC ho qualificaven d’un anunci “històric” que serviria per a “fer justícia a la llengua catalana, que és una anomalia a Europa”.
L’impuls i la protecció del català, unes promeses que no venen de nou a Catalunya.
