Assetjament a les aules de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’Audiència Provincial de Barcelona ha ratificat aquest febrer la condemna al catedràtic de física Àlvar Sánchez per un cas d’assetjament sexual a una estudiant de la Facultat de Ciències, segons avança eldiario.es. Els fets han sortit a la llum recentment, tot i que es remunten al 2016, quan la jove de 22 anys va iniciar el doctorat amb Sánchez de tutor. Malgrat que està condemnat a un any i mig de presó, a nou anys d’inhabilitació i té prohibit acostar-se i comunicar-se amb la víctima, el catedràtic ha continuat acudint amb normalitat al seu lloc de feina.
La sentència parla d’un assetjament sexual sistemàtic durant dos anys, en què l’acusat va sotmetre la víctima a petons i tocaments sense consentiment per dins del sostenidor, al cul i a les cuixes. “Ara no em ve al cap la paraula correcta. Si et toco el cul, segur que em vindrà al cap”, li deia durant les tutories i tot seguit ho feia, segons ha pogut saber el mitjà. El catedràtic abusava totalment del seu poder i no es tallava amb els comentaris pujats de to. “No tens ganes de dutxar-te amb mi?” o “Tens ganes d’estar nua amb mi?” són només alguns exemples de les barbaritats que li deia.
“La víctima tenia un únic objectiu, acabar la tesi al més aviat possible perquè acabés la relació i permetia aquests tocaments”, exposa la sentència. “L’acusat es va aprofitar de la timidesa de la víctima i de la seva incapacitat per a mantenir-se ferma i impedir que aquests fets ocorreguessin”, afegeix. Tanmateix, sí que li expressava la seva incomoditat, un fet que hauria d’haver estat més que suficient.
Xantatge emocional per sortir-se’n amb la seva
Àlvar Sánchez s’excusava dient que era molt afectuós o que havien de tenir una relació de “molta confiança”. També li feia xantatge emocional dient que se sentia molt malament per la pèrdua del seu fill o la manipulava assegurant que ella en realitat estava enamorada d’ell, un fet que la víctima sempre li negava. El catedràtic li va arribar a afirmar que si explicava a algú del seu entorn el que ocorria entre ells dos, ella hauria de deixar el doctorat “perquè la gent no entendria la seva relació”.
L’assetjament també es reproduïa i s’intensificava en els múltiples viatges que feien per acudir a congressos, on Sánchez solia convidar l’estudiant a la seva habitació i aprofitava per continuar amb els tocaments fora de les aules. La víctima va arribar a renunciar als viatges únicament per no haver de tractar més amb ell. L’assetjament també tenia lloc al WhatsApp, on ell mateix admetia els fets.
Finalment, la víctima va acudir a l’Observatori d’Igualtat de la UAB el setembre de 2018, on es van buscar altres directors de tesis. La doctoranda va rebre tractament psicològic perquè va patir un trastorn adaptatiu, presentant simptomatologia ansiosa-depressiva, com insomni, nerviosisme i cansament, a conseqüència del calvari que va viure durant dos anys.
“Professors agressors”, la menció del mural que el deganat volia esborrar
L’Assemblea de Ciències i Biociències de la UAB ha reaccionat a la notícia, tot recordant que fa uns mesos des de deganat els van demanar que retiressin la menció a “professors agressors” del seu mural feminista, argumentant que hi havia part del professorat que es podia sentir incomodat i que havien de garantir la bona convivència de tota la comunitat. “Ara entenem a qui us referíeu, ara ens queda més clar que mai, a qui estàveu protegint“, han condemnat en una piulada a Twitter.
Després del rebombori que ha originat la notícia d’eldiario.es, l’Equip de Govern de la UAB ha emès un comunicat on notifica que aplicarà “de manera immediata” mesures cautelars contra el catedràtic condemnat.
Ara entenem a qui us referieu, ara ens queda més clar que mai, a qui estaveu protegint.
Les aules no són segures, organitzem-nos per destruir aquesta impunitat i poder tenir aules feministes. ✊🏽
— Assemblea (Bio)Ciències (@Bio_CienUAB) March 14, 2023
