Ens amaguen les dades de morts per la Covid-19?
La informació abans exposada l’ha publicat el diari El País i el mitjà volia complementar-la amb xifres del Ministeri de Justícia, però li han estat denegades per “problemes informàtics”. Tot això aixeca la sospita que no tots els morts per la Covid-19 estan sent degudament comptabilitzats. Les dades del Tribunal Superior de Justícia de Castella-La Manxa, recopilades dels registres civils, donen un 148% més que les dades oficials.
De moment el TSJCM és l’únic dels tribunals superiors autonòmics que ho ha demanat i, amb les dades, ha fet una altra comparació: el març de 2019, el nombre de morts registrats va ser de 1.691 mentre les dades arribades de març de 2020 han estat de 3.319, el que representa un 57,9%.
Les dades oficials amb les dades dels registres civils no quadren
Una altra sospita ve generada per la situació de saturació de força funeràries, de nou discrepant amb les dades oficials, ja que, amb el nombre oficial de defuncions per la Covid-19, no s’hauria arribat a la saturació dels serveis funeraris, alguns dels quals afirmen que han multiplicat per cinc o sis el nombre d’enterraments, fet que no apareix per enlloc a les dades oficials. A la demarcació de Barcelona, la dada de defuncions, el març de 2019, va rondar les 4.000 i ara, en 2020, les morts oficials per la Covid-19 no arriben al doble.
Ara, a causa del Covid_19 en va publicant quasi cada dia, i es poden consultar. El darrer està datat el 6 d’abril i estableix l’excés de mortalitat a tot l’estat, entre el 17-M i el 6-A, en un 51,2% malgrat que adverteix que les dades els arriben amb molt de retard per la situació de confinament que afecta els registres civils.
Dades de l’estudi a 6-A: MoMo_Situacion a 6 de abril_CNE
Les dades, especificades per CCAA, coincideixen amb els augments de defuncions deguts a la Covid-19 de cada territori. Hi destaquen Castella-La Manxa, amb un excés de mortalitat del 196,1%; Castella i Lleó, amb un 161,5%; Navarra, amb un 156,8 i la regió de Madrid, amb un 121,8%. A la part baixa de la graella hi destaca Andalusia, amb un 15,5%; les Illes Balears amb un 21,7%; les Canàries, amb un 22,9%; Astúries, amb un 32,6%; Cantàbria, amb un 45,2 i el País Valencià amb un 47,1%.
Catalunya, amb un 70,2%, es troba al mig del llistat, juntament amb Euskadi, amb un 67,3%; Extremadura, amb un 80,9% i Aragó amb un 89,5%. L’estudi insisteix que les dades arriben amb retard i que les definitives poden ser molt més altes.
