Catalans residents a França veuen amb “temor” i “respecte” la possible victòria del partit d’extrema dreta Reagrupament Nacional, liderat per Marine Le Pen i Jordan Bardella, en les eleccions legislatives. “Fa cosa perquè no deixem de ser estrangers que vivim en un país estranger. Ja havia començat abans, però estic mirant com obtenir la nacionalitat francesa”, diu Jesús Crespo, que fa 15 anys que viu a París. De la mateixa manera, Chloé González, que té la doble nacionalitat, diu estar vivint els comicis amb “tensió” i “por” davant la possibilitat que la ultradreta arribi al poder.
Crespo apunta que, entre el seu cercle pròxim, “la gent està sorpresa” davant els bons resultats de l’extrema dreta en les eleccions europees del 9 de juny, una victòria que va fer que el president, Emmanuel Macron, convoqués eleccions legislatives de forma anticipada. “Veus que una de cada tres persones ha votat Reagrupament Nacional i la reacció general és preguntar-se on són”, diu.
Oficialment, 51.000 catalans resideixen a França, segons dades del 2022, les darreres que hi ha disponibles,vuna xifra que la converteix en la comunitat catalana més nombrosa a l’exterior. Entre els catalans, diu Crespo, la “sensació és de veure què passa” perquè, en cas que l’extrema dreta arribi al poder, “les coses no són tan ràpides”. “La sensació és més de veure què està passant amb la societat i veure cap a on anem”, afegeix.
Ara bé, González, que votarà en les eleccions en tenir també la nacionalitat francesa, apunta que la doble nacionalitat espanyola i francesa no és precisament la que està més en el punt de mira de l’extrema dreta. “Si els catalans tenen por (de l’extrema dreta) és per altres valors, perquè tenim amics que no són europeus i tenim por de la repressió que pot significar que l’extrema dreta sigui al poder”, remarca.
“És una preocupació general del que passa a Europa i que, de fet, també ha passat a Espanya en les darreres eleccions”, subratlla. Davant els comicis, González indica que també hi ha “expectatives” sobre els resultats que pugui aconseguir l’aliança d’esquerres, el Nou Front Popular. “Fa anys que hi ha un clima social tens”, afirma, tot subratllant que aquestes eleccions “posen sobre la taula com seran els pròxims anys”.
Dubtes sobre la participació
Una de les qüestions importants serà la participació en les eleccions. Les enquestes apunten a una elevada mobilització, però Crespo avisa que el fet que la segona volta sigui al juliol, amb alguns ciutadans de vacances, podria fer baixar la participació, especialment entre els contraris a l’extrema dreta.
“Espero que hi hagi més mobilització. La gent sí veu que és un moment crucial”, indica González. Tot i així, avisa que hi ha molta gent “desil·lusionada amb la política” i que l’abstenció a França és més elevada. “Personalment, espero que la gent surti a votar”, afirma.
