La jutgessa ha suspès provisionalment el desnonament de la Marina Gimeno, la dona de 92 anys que viu en un pis de lloguer de renda antiga a la Barceloneta des que era ben petita. Segons ha pogut saber l’ACN, de moment és per una qüestió de terminis. La defensa de la Marina havia sol·licitat la suspensió del procediment, que estava fixat el 16 de novembre. Davant d’això, la jutgessa ha concedit un termini de cinc dies a la part contrària, que és el BBVA, perquè mostri la seva conformitat. Atesa la proximitat de la data del llançament, però, i entenent que no es pot resoldre la qüestió dins del termini, n’ha acordat la suspensió.
L’advocat de la Marina, Ivo Recoder, assegura que és una solució “provisional”, ja que el que volen és que la suspensió sigui indefinida, fins que un altre jutjat es pronunciï sobre el mateix cas.
I és que l’objectiu de Recoder, advocat de l’Associació Oasiurbà, és que aquest altre jutjat esmeni la decisió ja presa per aquesta jutgessa, una decisió que no podien recórrer i que interpreta en una resolució que segons la llei i la documentació aportada la dona ha de deixar l’habitatge.
Un cop van conèixer la resolució, els lletrats van iniciar un procediment declaratiu en un altre jutjat de primera instància de Barcelona amb l’esperança que el criteri d’aquest altre jutjat difereixi i això esmeni la primera resolució.
Segons l’advocat, en les pròximes setmanes hi ha tres escenaris possibles. Un d’ells és que la jutgessa deixi en suspens el llançament fins que no hi hagi sentència en l’altre procediment, que seria “una victòria absoluta”. Un segon escenari possible és que deixi en suspens el llançament per raó de vulnerabilitat i manca d’alternativa habitacional, que seria “una victòria parcial”. Tanmateix, també podria haver-hi un tercer escenari en què la jutgessa cregui que no hi ha motius per suspendre el desnonament de forma indefinida ni tampoc hi vegi raons de vulnerabilitat.
Un cas complex
El cas de la Marina Gimeno és complex. Ella mateixa relatava en una entrevista a l’ACN a finals d’octubre que va venir a viure al carrer del Mar quan només tenia tres anys, fa uns noranta anys. Explicava també que el seu pare va signar un contracte de renda antiga i que, quan ell va morir, va quedar ella com a subrogada.
Durant els darrers anys la propietat de la finca ha anat canviant de mans fins al punt que l’últim propietari ha impagat la hipoteca i el banc BBVA ha iniciat un procés d’execució hipotecària.
En la interlocutòria que acordava el llançament, la jutgessa interpretava que segons l’aplicació de la llei d’arrendaments urbans (LAU) la Marina no tenia dret a una subrogació vitalícia, una interpretació que la defensa qualifica “d’error garrafal”.
Ara bé, més enllà d’aquesta interpretació, qüestionava que la Marina sigui l’actual titular del contracte de renda antiga del pis, ja que el contracte original no s’ha pogut presentar per part de la família. Segons la Marina i la seva filla -que també viu al pis- el contracte pràcticament centenari estava en un estat físic molt precari fa anys ja. Davant d’aquesta manca de contracte, però, la magistrada tampoc no donava per vàlides les proves aportades per la defensa consistents en una sentència de l’any 1984 en què consta la subrogació del contracte ni tampoc el pagament de la renda o les factures dels subministraments del pis.
Ara com ara la Marina i la seva filla saben que no hauran d’abandonar el pis el dia 16 de novembre però encara hi ha sobre la taula la incògnita de com acabarà el seu cas.
