L’editorial Males Herbes publicarà el pròxim 4 de març el text íntegre, incloent-hi les pàgines que no van passar la censura franquista, de la darrera novel·la d’Aurora Bertrana, La Ciutat dels Joves (1971). L’última ficció escrita per l’autora a 79 anys és una distòpia a través de la qual va voler copsar la fotografia d’aquell moment, entre el vent de canvi de les noves generacions (La ciutat dels joves) i un enquistat règim franquista que es resistia a desaparèixer (La ciutat dels vells). Malgrat el decorat distòpic, però, la novel·la va patir la tisorada de la censura. Per això l’editorial ha inclòs en aquesta reedició els informes i comentaris que els censors li van dedicar.
Un periodista veterà procedent de la Ciutat dels Vells (metàfora de l’Espanya franquista) és enviat a la Ciutat dels Joves per escriure’n un reportatge. Allà hi trobarà una societat completament nova, vital i alliberada de tabús, que fa pensar en el món idealista que somniaven els joves de finals dels seixanta.
Aquesta és la trama de La Ciutat dels Joves, una distòpia que atacava el franquisme des de la ficció mentre reflexionava sobre el maig del 68. La darrera novel·la de Bertrana va ser també la més política de l’autora. I és que darrere de l’artifici de la ficció l’autora hi deixava clara la seva visió sobre l’Espanya d’aquells anys i els anhels de llibertat que es coïen dins i fora, opinant sobre temes com la religió, el feminisme o l’economia.
L’editorial Males Herbes segueix amb aquesta darrera publicació la seva excel·lent tasca de recuperació de clàssics de la ciència-ficció. Entre el seu catàleg hi ha grans obres del gènere que feia dècades que no havien estat publicades o traduïdes al català. Alhora que s’han distingit per valorar a autores catalanes, situant-les al centre de la palestra literària del país. En aquest sentit la publicació de Quima/Quima de Maria Aurelia Campany (el 2018) va posar sobre la taula una nova faceta de la reconeguda escriptora.
Aurora Bertrana (1892-1974), filla de l’escriptor Prudenci Bertrana, va ser violoncel·lista i escriptora, a més d’una de les primeres feministes de la cultura catalana. Va estudiar música i literatura a Ginebra. Durant la seva joventut va guanyar-se la vida com a integrant de diferents conjunts musicals a Chamonix i a París, i va fundar la primera jazz band formada íntegrament per dones. Més tard viatjaria per tot el món i recopilaria les seves experiències en diversos llibres. En la seva faceta d’escriptora hi destaquen llibres de viatges, novel·les i dos volums de memòries.
