Quants diners més haurà de desembutxacar-se la maquinària de la diplomàcia espanyola després d’aquesta sèrie estrenada a Filmin? Segurament no seran pocs perquè deixa la imatge d’Espanya, concretament la dels seus eurodiputats, de volta i mitja.
Es tracta de la sèrie d’humor francesa i belga ‘Parliament’ que s’autodefineix com “una sàtira no apta per euroescèptics”.
La sèrie demostra que la concòrdia europea és possible, encara que sigui per riure-se’n d’ella. Els passadissos de la política es transformen en un teatret on hi caben tota mena de situacions hilarants, personatges menyspreables i una crítica precisa a les constants dificultats que segueix tenint Europa per ser un ens polític propi.
I amb menció especial per al procés: Al capítol 2 de la sèrie, fins a 3 vegades apareix el conflicte territorial a l’Estat espanyol i els eurodiputats unionistes no en surten ben parats.
Primer de tot, un eurodiputat que anomenen del “Partit Català per la Independència” comença a recitar la cançó de Lluís Llach de l’Estaca. El traductor, que és espanyol, s’enrabia i en lloc de traduir usa el micròfon intern de traducció per dir als europarlamentaris que està usant una llengua no oficial. D’altra banda, un traductor a favor de la causa catalana l’interromp i comença a explicar que es tracta d’una llengua d’una minoria nacional oprimida. A més, es poden escoltar clarament insults (suaus: “qué haces tontolava”) en castellà d’eurodiputats contra el català. Finalment, els traductors acaben a les mans.
Després, en una altra escena sobre una comissió per a una llei de pesca, torna a sortir el conflicte català/espanyol. El jove protagonista, un polític que s’estrena a l’Eurocambra, va aprenent i descobrint tots els entrellats i problemes que hi ha entre els partits i eurodiputats. I un assessor li explica: “llàstima, la teva intervenció ha estat bona, però els castellans no suporten els catalans”.
