Edició 2342

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 23 de desembre del 2024
Edició 2342

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 23 de desembre del 2024

VÍDEO | Una exposició repassa la vida de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, en el centenari del seu assassinat

El Palau Robert de Barcelona acull l'exposició que commemora el llegat del líder de la classe obrera

|

- Publicitat -

El Palau Robert de Barcelona acollirà fins al 3 de setembre l’exposició ‘Salvador Seguí, el noi del sucre’, una mostra que repassa la vida i el temps d’aquest líder de la classe obrera de principis del segle XX en el centenari del seu assassinat.

Publicitat

La mostra també reflexiona entorn d’uns anys “fonamentals” per entendre com Catalunya es va convertir en una societat industrial. La proposta està organitzada per la Direcció General de Difusió i el Departament d’Empresa i Treball, produïda per Abacusidea i compta amb Sergi Martín com a comissari.

Els responsables de l’exhibició afirmen que Seguí és un home “d’acció” i de formació autodidàctica que, en una època en la qual sovintejaven les bombes, tenia en la paraula “la seva principal arma”.

L’exposició proposa, mitjançant recursos museístics clàssics, reproduccions fidels (els vagons que duia la pagesia del camp cap a la ciutat, l’interior d’una fàbrica, els cafès on es reunien…), documents, enregistraments sonors, audiovisuals, fotografies, ‘mappings’ i altres eines i recursos de suport, un recorregut per la vida del Noi del Sucre.

Commemorar el seu llegat

El trajecte —que comença amb l’arribada a Barcelona i acaba amb “l’explosió de violència” i l’assassinat de Seguí— permet seguir la seva trajectòria vital, la de la família i els amics, per acabar visualitzant les fites assolides i el llegat que ell i els seus companys de lluita van deixar en herència, com per exemple la jornada laboral de vuit hores.

Els organitzadors de l’exposició afirmen que la figura de Salvador Seguí s’ha reivindicat “sistemàticament” en temps de democràcia, per exemple als anys 30 durant la II República. Afegeixen que el franquisme va provar d’esborrar-lo de la memòria “però no ho va aconseguir”. Amb la Transició es va recuperar el seu nom a través d’estudis, programes de televisió i carrers i places a diferents poblacions del país.

Finalment, afirmen que el seu pensament i la seva lluita per la dignitat de la classe treballadora encara avui és una referència. “Els temps han canviat, però el seu testimoni continua viu”, clouen.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut