El fabricant dels projectils de foam que usen els Mossos recomana no disparar els projectils més lesius a menys de 30 metres de distància, tot i que el protocol de la policia catalana permet fer-ho a 20 metres.
Així ho asseguren les acusacions, entre les quals Irídia, del cas de la noia que va perdre un ull per la mala praxi d’agents escopeters fa un any durant les protestes a favor de Pablo Hasél. El jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona investiga dos escopeters del cos per aquests fets ocorreguts fa un any al carrer Gran de Gràcia.
El cos de Mossos utilitza dos tipus de projectils de foam diferents, el SIR i el SIR-X, el segon dels quals és més lesiu. La documentació a la qual han tingut accés les acusacions els permet concloure que, malgrat conèixer els riscos de lesions greus que pot causar el projectil SIR-X, el Departament d’Interior i el cos de Mossos d’Esquadra han decidit autoritzar que es dispari aquest cartutx a distàncies inferiors a les recomanades pel fabricant.
Segons l’Informe de test del projectil SIR-X, redactat per l’empresa fabricant B&T, a distàncies menors de 30 metres aquest tipus de projectils poden causar “lesions greus com laceracions, traumatismes cranioencefàlics, ruptura de melsa, fetge o cor, forts traumatismes al tòrax i hemorràgies internes”. El Departament d’Interior fa constar a la regulació d’ús de les llançadores de foam, el ‘Procediment Intern de Treball (PIT) número 22’ que protocolitza el seu ús, que “la distància per disparar aquest cartutx és de 20 a 50 metres”. Per això, les acusacions conclouen que Interior està autoritzant a disparar un projectil des d’aquesta distància sabent que això pot provocar lesions greus i irreversibles.
A aquesta qüestió cal sumar-li un altre element: el PIT 22 permet “fer ús contra l’extremitat superior d’una persona que mostri un objecte llancívol, un objecte contundent, una arma blanca, etc., quan es tingui la certesa que es pot aconseguir l’objectiu”.
Així mateix, les acusacions veuen necessari saber qui va ordenar el tret a tan poca distància, permetent que es disparés cap a la zona del cap, en un carrer que no supera els 30 metres d’ample. També volen aclarir perquè es va permetre disparar el projectil SIR X, el més lesiu que té el cos de Mossos d’Esquadra, en aquestes circumstàncies. Per això, volen que s’investigui qui va donar l’ordre i ja s’ha citat com a testimonis el cap de la BriMo i un responsable de l’armeria de la policia catalana.
Fins al moment tres persones han perdut el globus ocular per impacte d’un projectil de foam: dues en els fets del 14 i 18 d’octubre de 2019 durant les protestes postsentència, i la tercera és al del 2021 contra l’empresonament de Hasél. Així mateix, una altra jove va sofrir un greu traumatisme cranioencefàlic per l’impacte d’un projectil de foam al cap el 18 d’octubre de 2019 a la zona de Jardinets de Gràcia.
Atenció❗
El protocol d’ús dels projectils de foam de @mossos no respecta les indicacions del fabricant de l’arma
El projectil SIR-X pot causar lesions severes si es dispara a distàncies menors de 30 metres, el protocol permet disparar-lo a 20 metres
📲https://t.co/ViJKp0VXcg pic.twitter.com/TM0fUEiwXe
— IRIDIA (@centre_IRIDIA) February 16, 2022
