La mobilització ciutadana ha aturat el desnonament d’una dona amb una una discapacitat del 66% amb incapacitat absoluta reconeguda, Josefa, i la seva filla de 23 anys, Mireia, que afronta la situació sola des dels 18 anys. El Sindicat de l’Habitatge de Sant Andreu havia convocat una concentració a la porta de l’habitatge, al carrer Comtessa de Pardo Bazán, on han anat una cinquantena d’activistes per reivindicar que la família es quedi a la casa que habiten des del naixement de Mireia. Ella mateixa ha explicat a l’ACN que finalment l’altra part s’ha obert a negociar. Visiblement emocionada, Mireia li ha donat la notícia a la seva mare per l’intèrfon: “Mama, hem guanyat”. Els manifestants han aplaudit. La policia no ha actuat.
“Estic molt més tranquil·la”, ha exposat Mireia, que celebrat que l’altra part “finalment hagin tingut una bombeta d’il·luminació i hagin volgut parlar, perquè parlant és com es solucionen els problemes”, ha dit. “No volem fer mal a ningú, només lluitem per un habitatge digne i sobretot per la situació de la meva mare”, ha dit.
Mireia ha volgut agrair el suport dels veïns en aquests moments difícils. “Només puc estar agraïda a tota la gent que ha vingut i la que no ha pogut però que em donen suport per tota la difusió per xarxes, per tots els comentaris i missatges, per l’ajuda i el suport, estic molt agraïda.”
El Sindicat d’habitatge de Sant Andreu ha explicat que la pensió de Josefa, únic ingrés de què disposen, és insuficient per llogar un altre pis. La solució que els oferia serveis socials era que marxessin fora de la comarca a buscar un lloguer més baix, segons les mateixes fonts.
El pis on viuen era propietat de la tieta de la Mireia, de qui van tenir cura fins que va morir. La seva filla, cosina de la Mireia, que és propietària d’un 10% del pis, ha interposat la demanda que ha desembocat en el desnonament del proper 9 d’abril, segons el sindicat.
