La setena edició de l’enquesta, presentada aquesta setmana per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Oficina Municipal de Dades (OMD), indica que la majoria de barcelonins se situa a l’esquerra de l’espectre polític, però cada cop estan més allunyats de la política, dels partits i de les institucions.
A més de la meitat dels enquestats no li interessa la política
El 57,5% afirma estar poc o gens interessat en la política i el 41,2% no s’identifica amb cap partit. Nou de cada deu persones tenen poca o cap confiança en els partits polítics.
L’allunyament dels partits i de les formes de representació clàssica té lloc entre una població que es defineix majoritàriament d’esquerres. El 41,1% es considera d’esquerra o extrema esquerra; el 14,5%, de centreesquerra; el 15,2% se situa al centre; el 5,1%, al centredreta; el 4,4% diu que és de dreta o extrema dreta i el 4,7%, apolític.
La desafecció política va unida a una desconfiança cada cop més gran cap a les institucions. Monarquia, Església, banca i Exèrcit són les institucions que generen menys confiança. També cau l’associacionisme, amb un 54,1% dels enquestats que no pertany a cap associació o entitat. Pel que fa al sentiment de proximitat i pertinença, Barcelona és l’àmbit amb què més s’identifiquen els enquestats, per davant de Catalunya i Espanya.
Llibertat i igualtat, els valors més reconeguts
L’atur, l’exclusió i la desigualtat es consoliden com els principals problemes socials per als barcelonins, amb un 27% de les respostes. La defensa de la igualtat com a valor motor creix fins a situar-se al mateix nivell que la llibertat. Per a tres de cada quatre enquestats la llibertat i la igualtat són els valors motors més reconeguts, per sobre de la seguretat i la privacitat.
Hi ha una sanció unànime contra la violència, la guerra o el càstig físic als infants. Alhora, la majoria dels enquestats creu que viu en una societat violenta. Per contra, el rebuig a la pena de mort minva del 70% al 65%, tot i mantenir-se majoritari.
La majoria veu que les dones pateixen desigualtats
L’enquesta mostra un creixent suport al moviment feminista (56% el 2014; 70% el 2018 i 72% el 2021) acompanyat d’una presa de consciència progressiva respecte a les situacions de discriminació que pateixen les dones. Tres de cada quatre enquestats manifesta que les possibilitats d’èxit professional d’una dona no són les mateixes d’un home i que les feines de la llar i de les cures no estan repartides equitativament entre homes i dones.
La percepció de la immigració millora. El 5,9% -xifra menor que el 2018- manté que la immigració té un impacte negatiu, mentre que vuit de cada deu creuen que les persones migrades contribueixen al desenvolupament econòmic i set de cada deu pensen que ajudaran a pagar les pensions del futur. Ara bé, una quarta part opina que les persones migrades resten recursos dels serveis públics.
“Els valors són clarament progressistes, inclusius, tolerants, de respecte a la diversitat cultural, de suport al feminisme i d’apostar per una igualtat real entre homes i dones. Però quan preguntem per la participació social, els barcelonins són més cauts”, contraposa el tinent d’alcaldia responsable de l’Oficina Municipal de Dades, Jordi Martí. “Dona la idea d’una societat amb uns valors molt adaptats als temps actuals, però que el seu combat perquè aquesta visió es converteixi en real és més escassa”, afegeix.
La religió perd pes
La cap del Departament d’Estudis d’Opinió de l’OMD, Marta Isaach, assenyala que la política i la religió “perden pes a marxes forçades en totes les edicions de l’enquesta”. També destaca un “replegament cap a l’esfera privada de la vida” i que la pandèmia de la covid-19 ha augmentat aquesta tendència i ha accentuat la satisfacció en aspectes com la família i els amics, però també la feina i la situació econòmica.
La laïcització de la societat barcelonina creix i la majoria (55%) es declara no-creient. El 7% és catòlic practicant i el 26,5%, catòlic no practicant. El 10,8% professa altres religions.
La majoria creu que cal actuar de forma urgent davant l’emergència climàtica
L’estudi mostra consens en la necessitat d’accions urgents davant de l’emergència climàtica: el 71,7% creu que s’ha de reaccionar ara i fer tot el que calgui, mentre que el 26,2% pensa que cal actuar a poc a poc, a mesura que es vagi tenint més informació.
A favor del control governamental en situacions com la de la covid-19
Les dicotomies que de vegades ha generat la gestió de la covid-19 —salut o economia. control o privacitat, normes dels governs o llibertat d’acció individual— es resolen a favor de la salut i del control governamental per contenir l’emergència sanitària.
Malgrat l’impuls dels valors individualistes que reflecteix l’enquesta, el 79% es mostra favorable a sacrificar la llibertat en la presa de decisions davant de les regles dels governs en una situació d’emergència sanitària com la de la covid-19.
D’altra banda, la pandèmia ha incrementat la confiança dels ciutadans en la ciència i la tecnologia per millorar la vida de les generacions actuals i futures.
