Activitats extraescolar en català; formar personal municipal en català; introduccions bilingües als discursos oficials; senyalització bilingüe; casaments en català o colònies immersives “als Països Catalans”. Són algunes de les 55 propostes de 55 ajuntaments al ‘Llibre Blanc de Catalunya Nord’. El document, promogut per l’associació Angelets de la Terra, busca precisament això: animar des del món municipal a crear espais on s’aprengui i es pugui utilitzar. “Fa 60 anys a la Catalunya del Nord tothom parlava en català. Ara només un 20% el parla i, de forma normal, un 2%. Un sondeig diu que el 80% dels pares volen que els fills l’aprenguin però només un 6% fa ensenyament bilingüe o immersiu”, assegura el president de l’entitat, Ramon Faura.
“Cal que el català torni a trobar un espai normal al carrer i a la vida quotidiana”, afegeix. I és que, segons diu, “malgrat que ara gairebé ningú el parla amb normalitat, molta gent hi està a favor”. Amb aquest context i l’objectiu de fomentar-lo, l’associació va contactar amb els 196 ajuntaments de la Catalunya del Nord per explicar-los el projecte del Llibre Blanc. “En només vint dies 55 van enviar les seves propostes”, explica Faura. Es tracta, en molts casos, d’actuacions que ja estan duent a terme o que s’han marcat com a fites a realitzar.
“Per exemple, l’alcalde de Sant Cebrià es compromet al Llibre Blanc a crear un Col•legi per a la Bressola”, detalla Faura. D’altres, proposen la creació d’un fons documental en català a la biblioteca, promoure el català als comerços o una programació anual d’espectacles.
En total, el llibre recull 55 propostes –el mateix nombre que ajuntaments participants- però els promotors ja preparen una segona edició que podria aplegar-ne una cinquantena més. “Ha tingut molt bona acollida”, explica Faura.
La idea, diu Faura, és que tots vegin el que fan les altres i “comparteixin projectes i experiències”. “El llibre ens ha permès unir gent amb tendències polítiques diferents al voltant de la catalanitat. Ens hem adonat que ens podem agrupar i curar ferides de les lluites polítiques que en aquest departament han frenat molts projectes”, insisteix.
Des de fa setmanes, Faura visita cadascun dels ajuntaments participants en la iniciativa per entregar-los el llibre i abordar les propostes que s’hi fan. Fa uns dies va fer-ho a El Soler i a Thuir. Al primer, la seva alcaldessa, Armelle Revel-Fourcade, diu que per a ells és “molt important” promoure la llengua i la cultura catalana i que ha de ser una senyal d’identitat. L’alcaldessa diu que també que cal seguir fent passes endavant. “Hem d’aprendre de la Catalunya del Sud com la Catalunya del Sud ha d’aprendre de la del nord. Les accions comunes són les que faran avançar el territori”, afegeux Revel-Fourcade.
“Bíblia fundadora de la catalanitat”
El tinent d’alcalde de Thuir i conseller departamental, Thierry Voisin, per la seva banda, considera que el llibre podria ser “la bíblia fundadora de la defensa de la catalanitat” dins d’aquest territori. Voisin defensa també que des del seu municipi ja duen a terme diverses accions en la defensa de la llengua, especialment a través de les escoles.
Canvi de nom dels Pirineus Orientals
D’altra banda, el consell departamental està liderant una iniciativa per canviar el nom del departament dels Pirineus Orientals i donar-li un caire de catalanitat. Segons explica Faura, molts partits duien aquesta proposta al programa electoral i ara caldrà posar-ho en marxa. Voisin explica que la intenció és fer un “referèndum”.
“Volem preguntar a la gent i se’ls hi farien dues o tres propostes”, detalla Voisin. El resultat de la consulta, però, s’hauria l’elevar a l’Estat Francès. “El Departament no pot decidir”, afegeix Voisin. Faura es mostra convençut que, tal i com va passar amb la llei Molac, el Consell Constitucional “dirà que no al canvi de nom”. “Però ho ham d’intentar. Simbòlicament posar urnes seria molt positiu per a la gent”, remarca.
20 anys promovent la “recatalanització”
Els Angelets de la Terra és una entitat cultural creada fa 20 anys a través de la USAP. “Fèiem servir l’esport com a eina de recatalanització de la Catalunya del Nord”, explica Faura. Posteriorment, van crear un col•lectiu de músics als que proposaven integrar almenys una cançó en català al seu repertori. “Vam aplegar un centenar de formacions. Cal tenir en compte que fins llavors es pensava que només es podien fer havaneres en català”, remarca el president de l’associació.
Suport al procés independentista
Amb l’1-O i l’empresonament dels líders independentistes, també van tenir un paper destacar. “Vam fer diversos concerts i una exposició com a resposta a la negativa del Visa Pour l’Image de fer-ne una sobre la situació a Catalunya”, explica. En total, van aplegar unes 240 fotografies sobre el procés d’autodeterminació català. “La vam portar a 50 municipi d’arreu de l’estat francès”, detalla.
“Després d’aquests dos anys de moviment de suport al procés vam decidir tornar a centrar-nos en la problemàtica de la Catalunya del Nord”, explica Faura.
Per això, van crear el segell Label Culturel i van proposar a les llistes que es presentaven a les eleccions municipals del 2020 incorporar-lo. “23 van agafar el segell i 13 van guanyar les eleccions”, assegura. El segell girava entorn de tres eixos: la normalització de la llengua catalana en l’ensenyament i l’espai públic, el foment de les tradicions i la cultura popular i els lligams transfronterers. “Ara, el Llibre Blanc desenvolupa aquests tres eixos amb 55 propostes concretes”, afegeix.
