El periodista Àlex Gutiérrez ha fet una “crítica constructiva” sobre TV3 al seu llibre ‘Objectiu TV3’ (Ara Llibres), i tot i que el llibre és una crònica i una” història d’històries”, amb un estil molt narratiu, al final proposa una història de TV3 “al darrere de la pantalla”, ha explicat en una entrevista a l’ACN. Aquesta publicació vol respondre a aquells que molt sovint en fan una defensa acrítica i, d’altra banda, als atacs a la televisió pública catalana “que no respecten les mínimes normes de la justícia”. L’autor ha construït el llibre partint d’una setantena d’entrevistes a directius de la cadena, membres del consell d’administració i altres persones de l’entorn.
Per al periodista del ‘Diari Ara’ el principal mèrit és aconseguir que parlin, es treguin la cotilla sense fer un discurs institucional i expliquin allò que sovint li havien comentat en privat. “Quan estaven exercint no podien parlar i ara ho han fet “de manera franca”, ha precisat. Ha detallat que al llibre es parla relativament poc de programes i molt dels despatxos que han acabat influint en els programes.
En primer lloc, els atacs a TV3 es deuen al fet que des del principi s’esperava de TV3 que fos un canal “folklòric” i clarament regional, mentre que ha resultat ser una televisió amb ambició nacional i que a més ha tingut “impertinències” de cara al govern espanyol. Gutiérrez relata com des del naixement de la cadena hi ha hagut tota una sèrie d’episodis que “amb l’asèpsia d’una decisió administrativa” per part de l’Estat han anat en contra de TV3 des del principi. El resultat ha estat que ha quedat instal·lada una “idea hostil” contra TV3, el que prova que totes les notícies sobre la cadena són en negatiu. Al contrari, ha criticat que cap mitjà estatal es fa ressò de La Marató, “la iniciativa solidària que té més èxit i multiplica per cinc la segona i és sistemàticament silenciada”, malgrat que se’n beneficien investigadors espanyols. Al seu parer, no es dona cobertura a aquest esdeveniment precisament perquè és una notícia positiva.
Ingerències polítiques
D’altra banda, per a Gutiérrez TV3 és una estructura a favor del català i una manera de defensar-la és “l’exigència” també des de Catalunya. El periodista ha remarcat la necessitat de tenir en compte aquells aspectes que no són responsabilitat d’Espanya, sinó de la mateixa societat catalana, que cal entomar perquè TV3 estigui “blindada” i sigui ferma i sòlida davant les ingerències polítiques.
Precisament, a ‘Objectiu TV3’ Gutiérrez assenyala com la cadena ha estat víctima d’ingerències internes pel fet que al consell de govern sempre hi ha membres promoguts pels partits polítics. “Quan a tu t’ha posat un partit polític, això té un pes”, ha lamentat. Aquest mecanisme fa que els membres que governen la casa actuïn “sota sospita”, un “pecat original” que s’arrossega fins a l’actualitat.
A més a més, també ha lamentat que la societat catalana està polaritzada i no té una resposta al fet que la meitat de la població “no accepta no poder votar”. Segons el seu parer, la polarització fruit de no haver aconseguit els objectius independentistes entre les dues principals faccions aglutinades entre JuntsxCat i ERC ha fet que una part de l’unilateralisme, identificat més amb JuntsxCat hagi “posat la banya contra TV3 perquè la considera una eina que legitima l’autonomia”, i d’aquesta manera acusen el canal d’una certa traïdoria.
En retrospectiva, fa deu anys es vivia en una certa “pax romana” i l’espanyolisme del PP no estava en contra que hi hagués una televisió en català i l’acceptava sense posar impediments, però anys més tard, quan va aparèixer una nova forma d’espanyolisme com la de Ciutadans van sorgir “uns relats diferents” que situaven TV3 en el seu “punt de mira”. Aquell canvi polític va ser la palanca del relat de Ciutadans, i quan aquell grup va passar de tenir tres diputats a ser el principal grup al Parlament, amb aquestes “tàctiques maniquees” va aconseguir que TV3 fos un pol d’atracció.
Sorgit l’1-O
El llibre va sorgir perquè el periodista tenia intriga per saber què va passar quan TV3 va estar inclosa en l’aplicació de l’article 155 per part del govern espanyol, i un dia abans que s’aprovés va quedar fora. Si bé allò va ser una nota a peu de pàgina en aquells dies “de bogeria”, Gutiérrez va voler-ne investigar les causes i va trobar converses i què havia passat en aquells dies. Arran d’aquesta anècdota, va voler trobar els “fils ocults” de la cadena, i plasmar altres episodis que haguessin pogut succeir al llarg dels anys.
Si bé primer es va centrar molt en els atacs que rebia TV3, després va pensar que si només feia crònica d’aquests episodis “podia donar la impressió de ser un llibre acrític sobre TV3”, mentre que la realitat és “molt més complexa”. Així, a banda dels atacs externs, va voler incloure també dels “sabotatges” interns a la cadena des de Catalunya i des del control dels partits polítics.
Per a Gutiérrez el llibre resultant té un interès “innegable” per a l’entorn mediàtic, periodístic i polític, però el ciutadà corrent que “es fa preguntes” sobre el món on viu i el país on viu, també hi pot trobar una guia per entendre perquè es parla tant de TV3, tant entre els que la defensen com entre els que l’ataquen.
