Dilluns negre de repressió a tots els nivell. L’activista Tamara Carrasco ha assegurat aquest dilluns que “mai” va donar directrius de cap tipus a través de WhatsApp i que simplement va “traspassar” la informació d’una assemblea oberta a un grup de persones en “una conversa privada”. En la seva declaració al jutjat 25 de Barcelona, Carrasco ha afegit que no s’hagués imaginat mai una reacció tant “desproporcionada” a l’àudio que va gravar el 2018 i ha deixat clar que se l’està jutjant “per ser qui és i pensar com pensa”. Sobre l’origen de l’àudio, cap dels agents de la Guàrdia Civil que van portar la investigació han pogut acreditar el seu origen més enllà d’assegurar que “corria per la xarxa” i que fins i tot el van publicar alguns mitjans de comunicació, que no han concretat.
El judici s’ha celebrat gairebé dos anys i mig després que el 10 d’abril de 2018 la Guàrdia Civil detingués Tamara Carrasco a casa seva. L’acusaven de terrorisme, rebel·lió i sedició. Aquest dilluns però s’ha assegut al banc dels acusats perquè la Fiscalia del TSJC considera que va cometre un delicte d’incitació de desordres públics i acusa l’activista d’haver enviat un missatge de veu a través de WhatsApp on “impartia directrius per accions reivindicatives dels CDR durant la Setmana Santa del 2018”. Per tot això sol·licita una pena de set mesos de presó.
Durant la seva declaració, Carrasco ha reconegut ser l’autora de l’àudio però no la responsable del seu contingut. Aquí, ha insistit que el que va enviar des del seu telèfon mòbil en una conversa privada era la informació d’una assemblea pública a la que havia assistit. També ha deixat clar que ella no va donar cap tipus de directriu perquè la informació feia dies que circulava per la xarxa. “No m’inventava res, eren coses que deia tothom”, ha recordat.
A preguntes del Fiscal, Carrasco ha reconegut que “mai s’hagués imaginat” el que va passar l’endemà d’enviar l’àudio. Aquí, ha recordat que cada dia s’escolten “rucades” pitjors de tot tipus als mitjans de comunicació i que “mai havia vist una reacció similar”. “No m’hauria imaginat mai que estaria aquí asseguda per un àudio”, ha assenyalat. Sobre el fet que disposés d’un mapa on estava ubicada la caserna de la Guàrdia Civil a la Travessera de Gràcia en el moment de la seva detenció, Carrasco ha explicat que el va imprimir a la feina per arribar a una concentració que hi havia convocada perquè estava a punt de quedar-se sense bateria al telèfon i no hi sabia anar.
Després de Carrasco el torn ha estat per dos dels agents de la Guàrdia Civil que han investigat el cas i que no han pogut aclarir en cap moment on van aconseguir l’àudio. El primer d’ells ha insistit que l’àudio “era públic” i que corria lliurement per la xarxa. També que van poder determinar que la seva autora era Tamara Carrasco perquè el van comparar amb un vídeo allotjat a Youtube on Carrasco llegia un manifest i que un informe forense preliminar així ho va determinar.
Un segon agent, el secretari de l’atestat, ha afegit que l’àudio el van aconseguir d’un mitjà de comunicació que l’havia penjat. Això sí, quan l’avocat de Tamara Carrasco, Benet Salellas, li ha preguntat si va fer constar a l’atestat quin era el mitjà i quan el van localitzar ha reconegut que no ho va fer constar.
Tant la Fiscalia com la Guàrdia Civil han assegurat que les proves apunten que l’activista tenia un paper “preponderant” en l’organització d’actes de sabotatge com a resposta a la detenció de Carles Puigdemont. Tot i que la Fiscalia ha reduït l’acusació a la incitació del tall de cinc carreteres perquè la resta d’accions no es van materialitzar, un dels agents que han declarat ha assegurat que l’àudio “era el guió del què posteriorment va passar”. La Fiscalia també ha assegurat durant el judici que l’organisme “no té res en contra dels CDR ni de les idees que defensen”. “No acusem per idees polítiques sinó per uns fets que intentem demostrar”, ha afegit.
En l’últim torn de paraula, Carrasco ha celebrat que després de dos anys i mig “sent jutjada i linxada a tot arreu” finalment ha pogut explicar en seu judicial “la veritat”. Una veritat, ha afegit, que no és altre que ha estat víctima d’una “operació d’estat” que l’ha utilitzat per buscar un relat sobre violència que no ha existit mai. “Ha quedat demostrat que estic sent jutjada per ser qui soc i pensar com penso i que el meu patiment i el de la meva família ha estat per un no res”, ha denunciat.
