La Junta de Supervisors de San Francisco, l’equivalent a un ple municipal, ha aprovat unànimement una moció per homenatjar Maria Branyas, la persona més gran del món en vida.
La catalana va néixer a la ciutat nord-americana el 4 de març del 1907 fa 116 anys i 249 dies. Els representants de San Francisco reconeixen Branyas com un exemple “de com viure amb integritat, amor, humanitat i esperança, en aquest moment crític de la història del planeta”.
La resolució, que s’ha aprovat la matinada d’aquest dimecres hora catalana, ha declarat el 7 de novembre del 2023 com el ‘Dia Maria Branyas’ tant a la ciutat com al comtat de San Francisco. El president de la Junta, el demòcrata Aaron Peskin, ha llegit part de la moció, on s’elogia formalment a la catalana.
“S’ha reinventat contínuament i la seva vida és una gran història d’humanitat durant un llarg període de temps”, han declarat. A més, en la resolució, el ple de la ciutat explica que la ciutadana, que fa dues dècades que resideix a la Residència Santa Maria del Tura d’Olot, “continua inspirant el món amb la seva longevitat, perseverança, bon sentit de l’humor, seny, gran coneixement institucional, energia i profunda saviesa”.
Primers anys als EUA
La moció repassa la vida de Branyas, que va començar al municipi nord-americà “en el si d’una família expatriada espanyola, d’origen català“, que va emigrar a San Francisco “a la recerca d’oportunitats econòmiques”. A més, narra que la seva família es va mudar a Nova Orleans, ja que la ciutat californiana s’estava reconstruint després d’un devastador terratrèmol i incendi el 1906, l’any abans del naixement de Branyas. La família va romandre als EUA fins que va tornar a Catalunya el 1915, en un viatge en vaixell en plena Primera Guerra Mundial on el seu pare va perdre la vida i ella es va quedar sorda d’una orella per un accident jugant amb els seus germans.
També esmenta que es va casar amb el traumatòleg Joan Moret el 1931, amb qui va tenir tres fills –i ara té onze nets–, que va ser infermera a un hospital de campanya al bàndol nacional durant la Guerra Civil Espanyola, i que va continuar d’infermera i assistent del seu marit fins que ell va morir el 1976. Durant els anys 90, Branyas, amb més de 80 anys, va viatjar a països com Egipte, Itàlia, els Països Baixos i Anglaterra, va desenvolupar aficions com ara cosir, la música, llegir i tocar el piano, cosa que va fer fins als 108 anys. Des de l’any 2000 viu a la residència olotina, on la seva mobilitat i audició s’ha deteriorat. És per això que fa servir una tecnologia amb text per comunicar-se.
Estudis científics
La moció també posa de manifest els estudis científics en marxa vinculats a ella, com el Projecte Branyas, de l’impacte de la Covid en pacients de residències de gent gran, o bé la investigació liderada pel doctor Manel Esteller, que està estudiant el seu ADN per saber el secret de la seva longevitat i per descobrir “per què el seu cos és més jove que la seva edat”, en paraules de Peskin.
En una entrevista amb l’ACN el 2019, Branyas va dir que la seva fórmula ha estat “una vida ordenada, socialment molt agradable i sense fer excessos”. El 17 de gener d’aquest any va esdevenir la persona més vella del món en vida. Es troba aproximadament a mig any d’entrar en el rànquing de les 10 persones més longeves de la història, i a uns cinc anys i nou mesos de Jeanne Calment, la persona més vella que mai ha existit de manera verificada per l’associació Gerontology Research Group, que nodreix la llista dels rècords Guinness en longevitat.
Documental sobre Branyas i altres persones longeves
La iniciativa de la moció de San Francisco sorgeix del cineasta nord-americà Sam Green, que està fent un documental agafant testimonis de les persones que han estat les més velles del món, incloent Maria Branyas. De fet, fa uns mesos es va desplaçar a Olot, on va poder conèixer-la. “Em va sorprendre positivament veure que és fantàstica, aguda i té bon sentit de l’humor”, va explicar el març passat a Catalan News, el portal en anglès de l’ACN.
