Plataforma per la Llengua denuncia que “creixen” els problemes per estudiar català a les escoles públiques de la Catalunya del Nord. L’entitat ha detectat “més dificultats que mai” perquè els alumnes puguin fer classes de català o en català al sistema públic, que escolaritza el 90% dels alumnes que estudien en aquesta llengua. L’ONG del català demana a les famílies que facin públiques aquestes dificultats i fa una crida a la unitat d’acció per solucionar-ho.
De moment, l’entitat ja ha detectat traves per estudiar català o en català a l’escola primària del Voló, al col·legi de Portvendres i als liceus d’Argelers i Prada. Per exemple al Voló està previst el tancament d’una classe bilingüe, un fet que, segons denuncia Plataforma “sobrecarregaria les altres classes a primària i maternal, que ja estan saturades, i empitjoraria la qualitat de l’ensenyament en català”. Les famílies de l’escola han iniciat una campanya a Change.org que ha forçat les institucions a paralitzar la supressió immediata, tot i que encara és una incògnita que acabarà passant.
Els horaris i les incompatibilitats, un altre desincentiu
Pel que fa al col·legi de Portvendres, l’entitat diu que les classes de català s’han programat de 12.30 h a 13.30 h, un horari que els dona només mitja hora per dinar, ja que les classes es reprenen a les 14 h. “A més de compactar excessivament la jornada, es tracta d’un horari que impedeix que els alumnes que dinen a casa puguin assistir a les classes de català”, afegeix.
Al liceu d’Argelers, els alumnes que volen fer classes en català “han de renunciar a assignatures essencials per al seu futur acadèmic”. Això, constaten, ha fet que enguany la meitat dels alumnes hagi renunciat a fer-les. “L’Ajuntament d’Argelers coneix la problemàtica, però el marge d’actuació que té per resoldre-ho és limitat, perquè no són competències seves”, asseguren.
Pel que fa al liceu de Prada, les classes de català s’han programat el dimecres a la tarda, quan no hi ha transport escolar. Aquest horari, remarquen, impedeix als alumnes tornar a casa un cop acabades les classes i “desincentiva” que els estudiants s’hi apuntin.
Per tot plegat, Plataforma per la Llengua reclama a les administracions competents —les direccions, el rectorat, el Ministeri d’Educació francès i l’Acadèmia de Montpeller— que ho resolguin i ampliïn l’oferta educativa en català.
La Bressola i Arrels, referents
L’ONG també recorda els “casos d’èxit” de les escoles de la Bressola i d’Arrels, que ofereixen un sistema d’immersió lingüística i que “són una demostració de l’interès dels catalans del nord per escolaritzar els seus fills en català”. Tot i que la Bressola ha obert un nou centre, la suma dels alumnes que cursen un programa d’immersió lingüística en català no suposen ni un 10% del total d’alumnes que estudien català o en català a la Catalunya del Nord, i no arriben a ser ni el 2% del total d’alumnes.
“El fet que l’escola privada en català cada cop tingui més èxit no ha de ser una excusa perquè l’estat no ofereixi educació en català, sinó que precisament ha de servir d’estímul perquè el govern francès n’augmenti l’oferta”, reivindica.
❗ Denunciem que algunes escoles públiques de la #CatalunyaNord posen traves als alumnes que estudien català
🎒 Exigim al Ministeri d’@education_gouv 🇫🇷 que blindi l’oferta de fileres bilingües i de classes de català als centres públics!
➡ https://t.co/gxs1axHPM4 pic.twitter.com/OkioOXcdKp
— Plataforma per la Llengua (@llenguacat) September 13, 2022