La Plataforma per la Llengua ha llançat una campanya en xarxes socials, webs i mitjans de comunicació per alertar de l'”emergència lingüística” que travessa el català i per “fer saltar les alarmes de tothom” sobre el seu ús decreixent. En una entrevista de l’ACN, el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha explicat que cal alertar les administracions i els ciutadans respecte a aquest decreixement. Per a l’entitat, actualment es viu una situació paradoxal que fa que molta gent el sap parlar i escriure, i que per sobre del 90% l’entén, però alhora es detecta que arreu està reculant, “amb xifres esfereïdores”.
Ha detallat que si bé mai a la història hi havia hagut en termes absoluts tantes persones capaces d’entendre i expressar-se en català, és a dir, competents en llengua catalana només el 32,5% dels habitants d’arreu dels territoris de parla catalana empra el català habitualment. En els darrers quinze anys s’han perdut mig milió de parlants habituals.
Segons ha remarcat, la seva voluntat és “fer saltar el crit d’alerta”, i conscienciar que el que acabarà sent un desert és la llengua si no s’hi posa remei. Aquesta campanya va adreçada a la ciutadania i a les administracions: als primers, la plataforma els demana per exemple iniciar les converses en català, també amb gent que es desconeix si el parla o no. Escuder assegura: “Si l’altre no ens entén, ja ens ho dirà, però això passa dues vegades o tres de cada cent converses que iniciem”.
A banda d’aquest ús de la llengua als carrers, Escuder fa una crida a la població a triar el català en els webs que donen l’opció i prioritzar també la compra de productes etiquetats en català “per poc” que es pugui.
Crida a les administracions
La plataforma també fa una crida a les administracions, que tenen la responsabilitat d’aplicar polítiques “concretes, efectives i desacomplexades”, per convertir la tendència a la baixa en una tendència a l’alça. En aquest sentit, ha defensat que l’únic que es vol és acabar sent “ciutadans normals”, amb els drets que ja tenen els parlants d’estats que defensen les seves llengües.
Ha detallat que la plataforma el que reclama és “militància”, tot i que no els agrada usar aquest terme, perquè els noruecs, eslovens i suecs no tenen aquests problemes. Tanmateix, avisa que aquesta militància és el cal fer “si es volen adquirir els mateixos drets lingüístics”.
Cap administració ho fa bé
A banda, per a Escuder, els governs han de fer la seva feina i no pot ser que facin veure que tot està bé, quan “és evident que no”. De fet, ha assenyalat que no hi ha cap administració de les grans que faci bé el que hauria de fer, començant per l’estat francès, que ha posat “totes les traves possibles” a l’oficialitat del català, tot i tenir enquestes on més d’un 70% dels nord-catalans voldrien que el català sigui oficial.
Tampoc l’estat espanyol, al qual acusa de discriminar per llengua els catalanoparlants en l’atenció rebuda per part dels funcionaris de l’estat, per exemple els policies i jutges. “Cada dos per tres posen traves en què els canals tinguin reciprocitat en els seus respectius territoris”, ha lamentat. “Estaríem parlant d’incompliments i maltractaments a la llengua i de tractar-nos com a ciutadans de segona o de tercera fins demà passat”, ha lamentat.
Per part de la Generalitat, ha assenyalat que si bé no és hostil al català, “durant una bona colla d’anys no ha fet polítiques prou efectives i desacomplexades”, capaces de superar la inferioritat legal del català. Ha criticat que fa deu anys de la Llei del Cinema i el Codi del Consum, i que els seus apartats lingüístics no s’estan complint, tot i estar avalats pel Tribunal Constitucional (TC).
Reforma educativa
Per a la plataforma, la nova llei educativa LOMLOE obre la porta a la possibilitat que els diferents governs autonòmics, per exemple a Catalunya, València, Balears, i fins i tot que govern aragonès, “afavorís que el català s’ensenyés a La Franja”.
Pel que fa al cinema, l’entitat reclama que els ajuts a festivals i produccions tinguin present el criteri lingüístic. “Si s’ha de dir ‘això no se subvenciona perquè no està en català’, s’ha de dir”, ha considerat. A parer seu, molts cops es vol fer creure que el català és una llengua hiperprotegida, “i és al revés”.
En el terreny televisiu considera, com l’exconsellera Mariàngela Vilallonga, que hi ha massa castellà a TV3, i que a més això es dona “sense motiu”. Primer, perquè hi ha tertulians i experts que podrien parlar en català, “excepte si la persona és una crack mundial”, i ve de qualsevol indret. Pel que fa a les sèries, ha indicat que “no té cap sentit posar el castellà per donar versemblança”.
