El Tribunal Supremo no ha admès el recurs interposat per la defensa i ha confirmat així la pena de 8 anys de presó per a l’acusat de violar i retenir durant hores una noia en un pis de Blanes la matinada de Cap d’Any del 2015. La defensa al·legava que no hi havia prova de càrrec per sustentar la condemna, que l’Audiència de Girona havia vulnerat la presumpció d’innocència del processat i que el tribunal havia valorat “erròniament” la pericial dels forenses i la inspecció ocular. El Suprem ho descarta: “No s’ha produït la lesió del dret a la presumpció d’innocència perquè el tribunal ha valorat i ponderat racionalment les proves per afirmar que l’acusat va cometre els fets pels que ha estat condemnat”.
El juliol del 2021, la secció tercera de l’Audiència de Girona va condemnar Brahim Danna per un delicte d’agressió sexual en concurs medial amb un delicte de detenció il·legal amb la concurrència d’una atenuant de dilacions indegudes pel temps que el cas va trigar a arribar a judici. El tribunal li imposar 8 anys de presó i 8 anys de llibertat vigilada i va acordar substituir la pena de presó per l’expulsió del país amb la prohibició d’entrada durant 8 anys quan el processat accedís al tercer grau o se li concedís la llibertat condicional. La sentència concloïa que l’home originari del Marroc, té un “arrelament nul” al país.
La sentència recollia als fets provats que la víctima i uns amics van passar la nit de Cap d’Any a una discoteca de Blanes. Cap a dos quarts de vuit del matí de l’1 de gener del 2015 i quan ja tornaven cap a casa, la noia es va adonar que li faltava la bossa de mà. Per això, es va apropar a la porta de la discoteca per intentar tornar a entrar a buscar-la.
Va ser llavors quan el condemnat, la va abordar i li va dir que tenia la seva bossa de mà: “Li va descriure el contingut de la mateixa, dient-li que si volia recuperar-la l’acompanyés a casa seva, on la tenia guardada”. D’aquesta manera va aconseguir enganyar la víctima perquè el seguís fins al seu apartament, situat davant de la discoteca.
Un cop allà, Brahim Danna la va portar fins a l’habitació, la va empènyer per obligar-la a entrar i la va violar. Segons la sentència, l’acusat la va subjectar amb força i l’estirava pels cabells per “vèncer la seva oposició”, tot i que la noia li va dir repetidament que parés. El tribunal apuntava que el processat va arribar a amenaçar la víctima amb cridar uns amics perquè també la violessin si continuava resistint-se.
Uns minuts després, la va tornar a agredir sexualment. Llavors, es va adormir. En aquest moment, la víctima es va aixecar del llit i va intentar escapar-se però no va poder perquè l’acusat havia tancat la porta amb clau: “Havia tancat l’apartament, sense deixar la clau posada, amb l’objectiu d’evitar que la víctima pogués sortir del pis”. Quan el processat la va enxampar, va fer veure que havia anat a buscar un got d’aigua.
Hores més tard, cap a dos quarts de dotze del migdia, la víctima va proposar a l’acusat anar a esmorzar fora. Ho va fer per aconseguir sortir del pis i tenir una oportunitat per fugir. Un cop al carrer, es van trobar amb una familiar de la noia que feia estona que l’estava buscant per la zona: “En veure-la, la víctima va començar a plorar i quan la familiar li va preguntar si el processat li havia fet alguna cosa, va assentir. Això va motivar que la familiar insultés l’acusat, que va sortir corrent”. Els Mossos d’Esquadra el van detenir el mateix dia.
Com a conseqüència de l’atac, la víctima pateix simptomatologia d’efecte posttraumàtic que fan que eviti anar a Blanes per ser el lloc “que li recorda l’episodi viscut” i té dificultat per concentrar-se o alteració del son.
Recurs inadmès
A l’hora de dictar sentència, el tribunal va descartar la versió de l’acusat, que va assegurar que havien mantingut relacions sexuals consentides i que la noia es va inventar la violació per perjudicar-lo. L’Audiència remarcava que no hi havia ànim espuri perquè acusat i víctima “no es coneixien en absolut” d’abans i apuntava que el processat va “emmotllar” el seu relat a les proves perquè d’entrada va negar que havien tingut sexe però quan les proves d’ADN ho van corroborar va dir que havia estat consentit.
La defensa de l’acusat va recórrer la sentència interposant recurs al Tribunal Suprem al·legant vulneració de la presumpció d’innocència i “error” en l’apreciació de les proves. El Suprem ha dictat una interlocutòria que no admet el recurs de cassació, confirmant així la sentència de l’Audiència. La sala penal resol que la sentència de l’Audiència va “valorar i ponderar racionalment les proves practicades, sense separar-se de la lògica, els coneixements científics o les màximes d’experiències per afirmar que l’acusat va cometre els fets pels que ha estat condemnat”: “Això s’infereix de la declaració de la víctima, que va ser considerada pel tribunal com a subjectivament creïble, objectivament versemblant i convincent, i corroborada per la pericial i la testifical”.
