Tot just ahir us explicàvem els canvis que suposa convocar unes eleccions espanyoles automàticament després d’acabar el termini per a una investidura: campanya electoral de 10 dies i un 30% menys de diners públics per a la campanya.
Però malgrat aquests intents de minimitzar l’impacte econòmic que ha suposat el desastre de les converses entre els partits espanyols, que no han arribat a cap acord, hi ha molts costos que afecten directament als ciutadans a part de l’estabilitat d’Espanya i la seva imatge internacional.
Primer, a través de fons públics: el Gobierno ha aprovat una ampliació de crèdit per poder pagar les despeses de tot el procés electoral, com l’empresa que ha de fer l’escrutini (es farà un concurs públic) les 180.000 persones que estaran a les meses i la distribució d’urnes i paperetes. Tot plegat té un pressupost inicial que s’acosta als 140 milions d’euros i des del 2015 ja s’hauran gastat prop de 540 milions només en eleccions espanyoles.
El diari laInformacion explica que el bloqueig polític ha afectat directament les butxaques més de 15 milions de ciutadans. L’actualització d’ingressos haurà d’esperar que es formi un nou Executiu que doni llum verda a les millores retributives, i res garanteix que això passi abans que acabi l’any.
Es tracta dels 8,8 milions de pensionistes, els 2,5 milions de funcionaris, els 1,7 milions d’aturats que cobren una prestació per desocupació i els 2,5 milions de treballadors afectats pel Salari Mínim Interprofessional (SMI). Tots ells començaran l’any 2020 amb els seus ingressos congelats. Les actualitzacions de les seves retribucions, siguin prestacions, sous públics o llindars de referència legal per als empresaris, com és el cas de l’SMI, que no el pot aprovar un Executiu en funcions.
Per acabar, s’ha de pagar també el desplegament policial (14 milions pressupostats) i de representants de l’Administració (7,2 milions), el cost de l’Oficina del Cens Electoral (5,8 milions) o la col·laboració dels ajuntaments (7 milions d’euros).
