Una de les cares conegudes de l’unionisme més radical i anticatalà, el peruà Mario Vargas Llosa, que sovint s’ha deixat veure a les manifestacions nacionalistes espanyoles de la mà de la ultradreta a Barcelona (juntament amb PP, Cs i PSOE), ha tornat a dir-la de l’alçada d’un campanar.
El seu últim article “Hispanidad ¿mala palabra?” és una oda a la colonització espanyola que no va ser una altra cosa que un genocidi a gran escala, violacions, tortures, robatoris, enganys i explotació de les riqueses del continent americà.
Malgrat això, el patriotisme espanyol que li desperta ‘la madre patria’ a Vargas Llosa el porten a escriure barbaritats d’aquesta índole: “Quisiera reivindicar esa hermosa palabra que, para mí, más bien se asocia a las buenas cosas que le han ocurrido a América Latina, un continente que, gracias a la llegada de los españoles, pasó a formar parte de la cultura occidental, es decir, a ser heredera de Grecia, Roma, el Renacimiento, el Siglo de Oro y, en resumidas cuentas, de sus mejores tradiciones: los derechos humanos y la cultura de la libertad”.
A més, diu que l’actual situació precària i en vies d’extinció dels indígenes Inques, Maies i Asteques és culpa dels governs després de les independències.
També dona gràcies als espanyols perquè “Gracias a la Hispanidad varios cientos de millones de latinoamericanos podemos entendernos porque nuestro idioma es el español”. A més, s’ho fa venir bé per a assegurar que ‘Hispanidad” és “la transición pacífica que asombró al mundo por la sensatez que mostraron los dirigentes políticos de todos los partidos y tendencias y la Constitución más admirable de la historia de España que ha garantizado las instituciones democráticas y el extraordinario progreso que ha vivido el país en estos cuarenta años de libertad”.
