L’Hivernacle de la Ciutadella ha obert les portes a la ciutadania després de quinze mesos d’obres per recuperar la col·lecció de plantes i la seva imatge original. Es tracta també de la primera peça que formarà part de la Ciutadella del Coneixement, que preveu rehabilitar el Parc de la Ciutadella per convertir-lo en un espai de recerca i innovació de referència a partir de diferents equipaments. En aquest sentit, inclou cinc projectes estratègics – la majoria dels quals ja estan en marxa – amb una inversió global associada de 290 milions d’euros (MEUR). El govern municipal preveu acabar el 80% en els pròxims anys en el que serà, segons l’alcalde Jaume Collboni, un node de coneixement, divulgació i recerca “punter al sud d’Europa”.
Durant la inauguració d’aquest dilluns, Collboni ha subratllat la importància de ser “fidels” a la idea de modernitat que des de sempre ha representat Barcelona, així com el “llegat” que han deixat les generacions anteriors. En aquest sentit, ha insistit en la importància de situar “el coneixement i la ciència” al centre, a través del projecte de la Ciutadella del Coneixement, que també permetrà tenir un parc més “permeable, verd i connectat”.
Quant als equipaments, ha remarcat que l’Hivernacle és només la primera peça i que aviat el seguiran el Centre Martorell d’Exposicions – que ja estarà obert aquest Nadal amb dues mostres -, l’Umbracle i també el Castell dels Tres Dragons. Posteriorment, arribaran el complex de recerca del Mercat del Peix, el Pol de Biociència del CSIC, així com la Biblioteca Central Urbana i un pla estratègic enfocat al Zoo.
“Tot plegat simbolitza l’ambició de la ciutat per esdevenir un nucli capdavanter on es concentri el talent i els recursos per poder afrontar els reptes com a societat com és la salut del planeta i de les persones, i que aquesta recerca tingui un impacte social”, ha insistit. També ha afegit que permetrà avançar cap al progrés, la igualtat i la feminització de la ciència.
Collboni ha finalitzat la seva intervenció assegurant que es tracta d’una experiència que exemplifica un projecte “feliç i virtuós” que s’ha aconseguit gràcies a la “constància i el consens social i polític”. “Quan els projectes estan ben pensats i tenen sentit, avancen, la nostra voluntat és que aquest espai aporti benestar i que al voltant del 2030 sigui una realitat, en diferents etapes que aniran agafant forma molt abans”, ha conclòs.
La reobertura de l’Hivernacle
Després de diversos mesos de rehabilitació aquesta setmana s’ha reobert l’Hivernacle de la Ciutadella. L’any 2021, l’Institut Municipal de Parcs i Jardins va encarregar un projecte per acabar la rehabilitació d’aquesta peça patrimonial que havia quedat interrompuda en diferents ocasions. Així, les obres es van iniciar el desembre del 2022 amb dos grans objectius: recuperar la imatge original de l’Hivernacle i resoldre les patologies que havien aparegut al llarg dels anys.
Durant aquestes obres s’han pogut recuperar els plafons decoratius d’Alexandre de Riquer, a mig camí entre l’estucat i la pintura, i que han esdevingut protagonistes de la restauració. D’altra banda, s’ha introduït la col·lecció de plantes, majoritàriament tropicals i subtropicals amb un criteri de selecció segons les condicions de l’ambient. A partir d’ara el nou horari de l’equipament serà des de les 10 del matí fins al capvespre. A més, el 2024 acollirà l’exposició ‘Maquina Climàtica’, una revisió històrica que recull l’evolució de diversos hivernacles al llarg del temps.
L’Hivernacle de la Ciutadella és un edifici de titularitat pública catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local. L’edifici es va construir fa 135 anys, durant l’Exposició Universal del 1888, i és un exemple de l’arquitectura del ferro, una tècnica constructiva que va aparèixer i es va desenvolupar arran de la Revolució Industrial.
Un pas més cap a la Ciutadella del Coneixement
Amb la finalització de l’Hivernacle la Ciutadella del Coneixement comença a prendre forma per, en paraules de l’alcalde barceloní, impulsar un projecte que convertirà el Parc de la Ciutadella i els seus entorns en un ecosistema científic, accessible i obert a la ciutadania. L’estratègia implica reconèixer la “centralitat i la història” del parc, així com valorar els actius que hi ha al voltant d’aquest.
Així, inclou un total de cinc projectes estratègics amb una inversió de 290 MEUR, dels quals l’Ajuntament de Barcelona en posa uns 75 MEUR. Un d’aquests és el nou complex de recerca de l’antic Mercat del Peix —amb tres edificis en marxa del BIST, l’Institut de Biologia Evolutiva i la UPF— que esdevindrà un nou gran equipament centrat en biomedicina, biodiversitat i benestar planetari. De moment s’ha treballat en el subsol i es preveu que entre el febrer i el març comencin les obres.
D’altra banda, la construcció del Centre de Biociències del CSIC es farà al solar on hi ha l’edifici del Parc Mòbil de l’Estat, que concentrarà les diferents unitats de recerca en biomedicina que té el CSIC a Catalunya (300 investigadors i 40 grups de recerca). S’hi ubicaran l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona i l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona.
Pel que fa a la consolidació d’un eix format per quatre equipaments amb un alt valor patrimonial, aquest comprèn l’Hivernacle, ja finalitzat; o el Centre Martorell d’Exposicions que estarà obert durant aquestes festes de Nadal amb dues mostres i que s’inaugurarà pròximament el 2024. També contempla les rehabilitacions de l’Umbracle i el Castell dels Tres Dragons, amb una finalització prevista de cara al 2026.
Finalment, la construcció de la Biblioteca Central Urbana de Barcelona es farà al costat de l’Estació de França i tot apunta que serà la darrera part que s’acabarà. La voluntat és que esdevingui un equipament de referència en l’àmbit cultural. També es preveu un impuls i reforç de l’activitat científica del Zoo, en els àmbits de la preservació de la biodiversitat, la gestió de la fauna salvatge i el benestar animal.
El pla estratègic també contempla certes millores pel que fa al voltant del parc, per exemple pel que fa a la connectivitat. Actualment, s’està treballant i és una de les qüestions que estan sobre la taula, tot i que de moment no s’ha definit com es farà, ja que hi ha diferents propostes.
