Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Kontseilua, A Mesa, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear han exigit als partits polítics catalans, valencians, bascos, gallecs i balears que “utilitzin el seu pes polític per forçar l’executiu espanyol a augmentar la presència de les llengües minoritzades a la nova llei audiovisual”, que començarà a tramitar el Congreso.
Les entitats reclamen als partits que esmenin el projecte de llei espanyol per garantir “una presència substancial” de doblatges i subtítols en llengües oficials de l’Estat diferents del castellà a totes les plataformes audiovisuals amb independència del lloc on tinguin la seva seu.
Al desembre ja van presentar una declaració amb set reivindicacions a incloure a la llei. Entre d’altres, a més de quotes de doblatge i subtitulació, van reclamar que hi hagi producció anual obligatòria de totes les plataformes en sèries i pel·lícules en català, basc i gallec, que s’incorpori un règim sancionador clar en cas d’incompliment i que es computin les quotes per hores i no per títols a efectes d’impulsar no només les pel·lícules sinó també les sèries en llengües minoritzades.
Han apuntat que la pressió política i social exercida fins al desembre de l’any passat va fer que el projecte de llei presentat pel Gobierno inclogués l’obligatorietat de les plataformes amb seu a l’Estat a incorporar els doblatges i els subtítols ja existents als seus catàlegs “sempre que estiguin disponibles i sigui tècnicament viable”, un matís que les entitats reclamen eliminar per evitar possibles al·lusions del compliment de l’obligació.
Pel que fa a la presència de doblatges i subtítols a les plataformes amb seu a l’estranger i arran de l’acord sobre la llei anunciat entre el PSOE i ERC, han indicat que el Ministeri que presideix Nadia Calviño va acceptar crear un fons per subvencionar noves versions en aquestes altres llengües oficials, mesura que les entitats veuen “clarament insuficient”.
Reclamen quotes de qualitat a la llei
D’una banda, es tracta d’una partida pressupostària que pot no tenir continuïtat en el futur i, de l’altra, la seva efectivitat “depèn de la predisposició de les plataformes a l’estranger d’aprofitar aquestes subvencions”. És per això que les entitats han demanat que la presència de continguts en català, basc o gallec en aquestes plataformes “no depengui de la voluntat de les plataformes situades a l’estranger sinó de quotes que cal introduir a la llei, tal com passa ara en el cas del castellà”.
També han reclamat que les quotes d’inversió i producció de nous continguts en versió original en aquestes llengües sigui més alta de la prevista inicialment tant en el projecte de llei com en l’acord anunciat pel PSOE i ERC. L’acord estableix que les plataformes hauran de destinar-hi el 0,5% de la seva facturació anual a l’Estat, un percentatge que es traduiria a uns 15 milions d’euros aproximadament, “una xifra clarament insuficient”. Per això han demanat que sigui de, com a mínim el doble, corresponent al pes poblacional dels territoris amb llengües pròpies diferents del castellà.
Les entitats han constatat el “menyspreu absolut que han tingut la majoria de plataformes internacionals per les llengües pròpies dels diferents territoris de l’Estat durant els gairebé deu anys que fa que algunes d’elles van començar a instal·lar-s’hi” i per això creuen que “no es pot deixar passar una oportunitat, la reforma de la llei audiovisual per establir obligacions lingüístiques molt clares cap a aquestes”.
