L’any 2023 ha estat el segon més càlid i dels més secs a Catalunya segons el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). De fet, només es posiciona per darrere del 2022. Els valors més alts han superat el llindar dels 18 graus de mitjana al litoral i prelitoral del terç sud, al Tarragonès i al litoral Central. A l’altre extrem se situen les zones de més altitud, per sobre dels 2.500 metres, que han tingut una temperatura mitjana anual al voltant dels 3,5 graus. A banda, ha estat un any sec en el marc de la pitjor sequera registrada a Catalunya en l’època instrumental. La precipitació anual només ha estat d’un 50 a un 70% de la mitjana climàtica, i en algunes zones del litoral i prelitorial interior inferior al 50%.
L’any ha acabat amb un desembre càlid arreu, especialment a l’alta muntanya, amb valors per sobre dels 2,5 graus. En canvi, a zones baixes de la depressió central i del nord-est el mes ha estat normal. Ha estat un mes sec o molt sec a la major part del país a excepció de zones del Pirineu on ha estat normal i fins i tot plujós a l’extrem més nord-occidental de la serralada.
Diversos sistemes frontals han afectat fonamentalment el Pirineu occidental amb diversos episodis de neu durant la primera quinzena de desembre però a partir del dia 14 les altes pressions, persistents fins a finals de mes, han inhibit el pas de pertorbacions i han provocat una situació d’inversió tèrmica ben marcada, amb temperatura més baixa al fons de les valls que a l’alta muntanya, amb boira persistent i en alguns casos gebradora.
La majoria dels mesos del 2023 han estat càlids, i alguns, de manera excepcional
L’any 2023 ha tingut nou mesos de caràcter càlid, només amb les excepcions de gener, febrer i maig. La temperatura mitjana dels mesos de març i abril, i també del període de set mesos d’entre juny i desembre, va ser clarament superior a la normal climàtica i es van registrar valors d’anomalia superiors als +2 graus, de manera bastant general a tot el país. Alguns mesos fins i tot van presentar caràcter molt càlid en algunes zones, amb valors d’anomalia superiors als +3 graus; al setembre al Pirineu occidental, a l’octubre a bona part del centre i nord (en molts indrets el segon mes d’octubre més càlid d’ençà que hi ha registres), i al novembre al massís del Port, punts del Baix Camp i de les Garrigues.
La primavera, l’estiu i la tardor del 2023, excepcionals també per la manca d’aigua
El desembre del 2023 també ha estat el novè mes de l’any que presenta dèficit pluviomètric. Al març no es va assolir ni el 30% de la precipitació mitjana climàtica de forma generalitzada, i donat també el caràcter càlid del mes, la neu va acabar per desaparèixer de l’alta muntanya a mitjans o finals de mes. A l’abril, l’acumulació de pluja amb prou feines tampoc va assolir ni el 50% de la precipitació esperable, amb alguna excepció al Prepirineu i Pirineu occidental on va ploure dins la normalitat. Les tempestes de maig van dibuixar un mapa molt irregular, amb acumulacions inferiors a la mitjana especialment a Ponent i a l’extrem nord-est.
El juny va ser l’únic mes plujós, sobretot a Ponent, al centre i nord-oest del país, amb percentatges superiors al 170% en moltes zones, però no de manera general, ja que a la major part de litoral va ser sec. Juliol va presentar pluviometria en general escassa i només va resultar plujós a Ponent. Agost va ser sec en general. Setembre va presentar dèficit, especialment a punts del Pirineu, i només l’extrem més meridional del país va rebre precipitacions abundoses. Especialment greu va ser la pluviometria molt escassa de l’octubre, donat que és en aquest mes quan es concentra climàticament el màxim de precipitació anual, i en canvi àmplies zones del nord-est van registrar una precipitació inferior al 30% de la mitjana. El final de l’any ha tornat a ser sec amb excepció de les comarques del nord-oest.
Alguns dels mesos que menys ha plogut corresponen a estacions de les quals és esperable climàticament una major aportació de precipitació a Catalunya (primavera i tardor), les quals han estat seques o molt seques aquest 2023. Aquesta dinàmica també la va mostrar el passat 2022.
Els episodis meteorològics extrems de l’any 2023
El Meteocat ha recordat que el 2023 ha registrat diversos episodis extrems. Durant la segona quinzena de gener va haver-hi un episodi de vent, fred intens, i glaçades gairebé generals a Catalunya. El març va registrar quatre dies (del 10 al 13) excepcionalment càlids superant rècords de temperatura màxima a punts de la costa i de l’interior per un mes de març. A finals d’abril també es va produir un episodi de calor extraordinària que va acabar amb tempestes al nord de Catalunya.
Entre el 29 de juny i la matinada del 30 es va registrar un episodi de tempestes generals que van acumular més de 100 metres cúbics al Bages. L’11 de juliol es van registrar temperatures màximes de fins a 41 graus a Ponent. El 10 d’agost, un nou pic a la vall de l’Ebre va fer que es registressin 43 graus, i l’1 d’octubre la temperatura registrada superava els 30 graus a bona part de Catalunya.
El 2023 ha estat l’any més càlid a la sèrie centenària de l’Observatori de l’Ebre. La temperatura mitjana de l’any, 19,6 graus, desbanca del primer lloc del rànquing d’anys càlids al 2022 (19,5 graus). A l’observatori Fabra de Barcelona, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, en canvi, la temperatura mitjana del 2023, 17,8 °C no ha superat la de l’any 2022 (18,1 °C), i 2023 queda en segona posició del rànquing.
A escala global, 2023 quedarà probablement com l’any més càlid, rècord
Els resultats observats a Catalunya estan en la mateixa línia que els publicats fins ara pel Programa Copernicus d’Observació de la Terra, impulsat per la Unió Europea. Les dades constaten que l’any 2023 serà amb tota probabilitat l’any més càlid mai registrat a escala planetària, mentre que a Europa seria el segon, molt pròxim a 2020 que seria el primer.
