Són molts els motius pels quals els sanitaris han de conèixer la llengua del lloc on treballen. Tanmateix, com sempre que es tracta de Catalunya, l’espanyolisme es dedica a vestir-ho de “discriminació” als castellanoparlants, que es veuen “forçats” a aprendre el català per tenir una plaça pública a la sanitat catalana.
En un reportatge titulat “Usar traductor al teu país és indignant”, el diari ABC ha recollit el testimoni de diverses infermeres que es queixen ja no només dels requisits lingüístics —com ho va fer la polèmica infermera de Vall d’Hebron— sinó fins i tot lamenten que els seus companys iniciïn converses en català a Catalunya. “Em sembla increïble que sigui una imposició”, “Tot és en català” o “Inicien una conversa en català en grup” són algunes de les declaracions.
Lluny de fer autocrítica, critiquen que també afecta el pacient. Un punt que, paradoxalment, reforça l’argument que cal continuar demanant requisits com el C1 de català per garantir els drets lingüístics i la bona atenció mèdica als pacients.
