La Brigada Provincial d’Informació de Sevilla, dependent de la Direcció General de la Policia, ha elaborat un informe a instàncies del Jutjat d’Instrucció número 16 en el qual atribueix presumptes delictes d’odi ideològic, entre d’altres, a vuit joves de Sevilla que no van deixar circular l’autobús transfòbic de HazteOir, el 29 de març de 2017, pels seus missatges contra el reconeixement dels menors transsexuals i el seu lema ‘Si neixes home, ets home. Si ets dones, seguiràs sent-ho, que no t’enganyin ‘.
El cas es va arxivar en un primer moment però, fa any i mig, els recursos de la Fiscalia i de l’organització ultracatòlica van aconseguir que l’Audiència de Sevilla ho reobrís pels danys materials que se li imputen als joves, als quals la policia ara posa en el punt de mira amb un detallat informe on desgrana, a més de la seva suposada actuació el dia dels fets, les seves vinculacions amb diversos col·lectius o associacions, i als quals classifica com “activistes antifeixistes d’extrema esquerra”. L’informe, de més de 130 pàgines, inclou les actes de visualització d’imatges de mitjans de comunicació, de diversos perfils de xarxes socials, amb innombrables fotografies d’aquell dia, i repassa la trajectòria activista dels joves investigats.
El jutjat havia demanat a la Policia, el maig de 2019, un “estudi fisonòmic a fi d’identificar cada un dels investigats en els enregistraments, descrivint la identitat de cada un i la participació en els fets”. En canvi, més enllà d’identificar-los, la Brigada d’Informació aposta per desenvolupar “una investigació més completa per confirmar o descartar un possible delicte d’odi per motiu ideològic”.
“Discrepància ideològica”
A més de concloure que els fets “constitueixen” delictes de danys, desordres públics i contra seguretat viària, la policia es deté en “l’existència d’un presumpte delicte d’odi de caràcter ideològic” amb base a uns “indicadors esgrimits per provar l’adscripció ideològica dels participants “com la” relació de l’investigat amb grups o associacions caracteritzats pel seu odi o animadversió o hostilitat contra altres grups ideològics”, la” enemistat històrica entre la víctima i els presumptes culpables”, els” antecedents policials de l’investigat”,” tatuatges, vestuari o estètica de l’autor dels fets”, els” anàlisi dels seus perfils en xarxes socials”, etc. En aquesta línia conclou que “l’única motivació dels fets rau en la diferent ideologia entre els autors dels fets i l’organització, i l’odi que els provoca aquesta discrepància ideològica”.
Es recorda al començament de l’informe que l’anunci de l’arribada de l’autobús a la ciutat sevillana “enervar els ànims de col·lectius i activistes, a favor de la lluita LGTBI i feministes, així com activistes d’extrema esquerra antifeixistes”. Els indicatius de la Unitat d’Intervenció Policial “van haver d’interposar-se entre els concentrats i l’autobús per evitar més incidents”, relaten, desgranant els fets atribuïts a cada un dels supòsits participants.
Autobús de HazteOír
“En virtut” d’aquests fets “aquesta Instrucció veu indicis de l’existència d’un possible delicte d’odi, a més del delicte de danys, en sospitar l’existència d’una motivació d’odi ideològic darrere d’aquests danys”, sentencia l’informe de la Brigada Provincial d’Informació, que explica que va disposar la localització de tots els documents gràfics disponibles dels fets i va procedir a una “exhaustiva recerca en fonts obertes, de comptes de xarxes socials o de mitjans de comunicació”.
“El món a l’inrevés”
A una de les joves se li identifica com la persona que va llançar una pedra a l’autobús, a un altre com l’autor d’una pintada en un dels seus laterals, a altres per llançar ous a l’autobús, a un altre per trencar la lluna, un altre per trencar els eixugaparabrises, etc. “No es va tractar d’una acció individual sinó que estem davant d’una acció organitzada i premeditada”, assenyala l’informe, que vincula tres dels investigats amb el desaparegut Kolectivo Antifeixista Obrer de Sevilla, sorgit al febrer d’aquell any 2017. Així mateix, assenyala la policia que “consten nombrosos antecedents policials que relacionen amb col·lectius anarquistes, antifeixistes i d’extrema esquerra” a Sevilla en altres tres investigats. Els altres tres imputats no tindrien antecedents, segons recull l’informe.
Segons el parer de Luís de Sants, advocat de la cooperativa Drets al Sud que defensa a un dels investigats, “la Policia s’atreveix a qualificar jurídicament com a delicte d’odi l’actitud d’aquests manifestants i, per descomptat, per corroborar com en són de dolents i “rojos”, s’insereixen les reunions i col·lectius als quals pertanyen o han pertangut durant els últims anys, tot això amb l’ànim d’influir el jutjador i dictar una sentència d’acord amb els fins dels sectors trànsfobs que hi ha a la nostra ciutat i que no suporten la defensa de les llibertats”. “El món a l’inrevés: manifestants pro drets humans acusats i manifestants amb discursos d’odis presentats com a víctimes”, apunta.
