Una informació elaborada pel Canal 3/24 ens diu que, segons l’última enquesta de la Generalitat Valenciana, molt a prop de la meitat de la població no sap parlar valencià. El territori està articulat, com a Catalunya, en comarques i n’hi ha un total de 34. I de les 34 comarques, 22 són valencianoparlants mentre que les altres 12 són considerades castellanoparlants.
A les comarques castellanoparlants, no s’arriba al 15% de les persones que declaren saber parlar valencià, mentre que a les comarques considerades valencianoparlants la xifra puja al 56%. La ponderació segons població fa que la mitjana, comptant tot el territori, sembla que acabi donant un empat al 50%.
Altres fonts consultades apunten que la meitat de la població és un titular exagerat perquè una cosa és no parlar valencià i una altra no saber-lo parlar. Efectivament, a les enquestes que a Catalunya es fan sobre l’ús de la llengua es diferencien aquests aspectes que en la notícia de TV3 no s’especifiquen. A València el gruix de gent que no parla valencià habitualment però que sap parlar-lo és més gran que al principat on, qui el sap, molt majoritàriament el fa servir. Al País Valencià és més problema d’ús que no de coneixement.
Les mateixes fonts ens indiquen que la diferència entre els dos grups de comarques és més gran. Possiblement a les comarques castellanoparlants el percentatge sigui el que es diu, o potser una mica inferior, però a les valencianoparlant ha de ser superior arribant al 65 o al 70%.
En qualsevol cas, La Generalitat Valenciana vol que els estudiants, siguin de la zona que siguin, tinguin les mateixes competències lingüístiques i les mateixes oportunitats. I per assolir aquest objectiu ha apostat per una mena d’immersió lingüística que introdueix un mínim del 25% de les assignatures en valencià en escoles i instituts.
La llei diu: El valencià i el castellà són cooficials a la Comunitat Valenciana. L’alumnat ha d’assolir els objectius corresponents a les diferents etapes educatives pel que fa al coneixement de les dues, d’acord amb la normativa que establisca els seus currículums.
Existeix però l’opció d'”exempció” per als pares que ho sol·licitin, diferenciant-ho segons la qualificació lingüística de la comarca. La reglamentació diu:
1. L’obligatorietat d’aplicar el valencià en l’ensenyança en els territoris assenyalats com de predomini valencianoparlant en el títol Quint de la Llei 4/1983 d’Ús i Ensenyament del Valencià, quedarà sense efecte de manera individual quan els pares o tutors que ho sol·liciten acrediten fefaentment la seua residència temporal en els dits territoris i expressen, en formalitzar la inscripció, el desig que als seus fills o tutelats se’ls eximisca de l’ensenyament del valencià.
2. Els pares o tutors residents en les zones de predomini lingüístic castellà en el títol Quint de la Llei 4/1983, d’Ús i Ensenyament del Valencià, podran obtindre l’exempció de l’ensenyament del valencià per als seus fills o tutelats quan així ho sol·liciten al formalitzar-ne la inscripció.
Als 80, la Llei d’Ús ja va introduir el valencià com a assignatura permetent, però que zones com el Baix Segura en demanessin l’exempció.
El 2018 la Llei del Plurilingüisme és la que fixa un mínim del 25% de les assignatures en valencià i en castellà i entre el 15 i el 25 en anglès. A primària el model ja funciona. Ara, al curs vinent, la nova llei arriba secundària, on en els últims 4 anys la petició d’exempció ha baixat un 11%.
El 2015, el 34% de l’alumnat va demanar l’exempció de valencià. El 2019 aquesta xifra s’havia reduït i se situava en un 23%.
Entrant a la secundària la demanda d’exempció és poca, com el 10% de l’IES Antonio Sequeros d’Almoradí (Baix Segura) però arribant al darrer curs, el 2n de batxillerat, l’exempció és del 100% perquè el valencià no es demana a la selectivitat i ja no se n’examinen”.
Hi ha famílies que la veuen la llei del 25% amb recel, ja que consideren que discrimina, que ni alumnes ni professors hi estan preparats. Aquest dissabte una manifestació a Oriola contra la Llei del Plurilingüisme ha reunit unes 15.000 persones. Diverses entitats de les famílies d’alumnes, d’escoles públiques i privades, han demanat al conseller d’Educació que la derogui.
A la marxa s’han sumat el PP, Ciutadans i Vox. La líder dels populars valencians, Isabel Bonig, ha posat a disposició de les famílies els serveis jurídics del partit perquè la recorrin.isposició de les famílies els serveis jurídics del partit perquè la recorrin.
La conselleria d’Ensenyament ho nega. Segons explica Margarida Castellano, directora general d’Innovació Educativa i Ordenació: “Aquesta llei el que fa és partir d’uns mínims i adaptar-los a les necessitats de cadascun dels seus centres. Per què hi ha tanta polèmica? Doncs perquè una vegada més al País Valencià s’està instrumentalitzant la llengua.”
Una mica de geografia
Les Comarques de L’Alt Millars, La Foia de Bunyol, L’Alt Palància, El Racó d’Ademús i Els Serrans són col·loquialment anomenades comarques xurres. Són les comarques que, en fundar-se el Regne de València, varen ser poblades majoritàriament per aragonesos.
També hi ha pobles xurros però actualment pertanyents a comarques que no es consideren xurres, com ara Sinarques i Xera a la Plana d’Utiel.
A les comarques i poblacions xurres s’hi parlava aragonès. Amb el temps, l’aragonés s’assimilà amb el castellà, cosa que explica que siguin actualment de parla castellana, però de costums aragonesos. Actualment s’hi parla un castellà amb modismes aragonesos i barrejat amb paraules catalanes.
D’un altre origen és La Plana d’Utiel, també de parla castellana, però en aquest cas es va segregar de Castella al segle XIX per incorporar-se a l’aleshores creada província de València. I l’altre origen el trobem al sud, el Baix Segura i l’Alt Vinalopó i alguns municipis del Vinalopó Mitjà, d’influència castellanomurciana.
Una mica d’història
Molt semblantment a Catalunya en el segle XVIII es succeïren els decrets de prohibició de l’ensenyament a l’escola aconseguint fer retrocedir l’àmbit lingüístic valencianoparlant. Fins al segle XVIII, al Baix Segura es parlava català, com demostren les actes de l’Ajuntament d’Oriola escrites en aquesta llengua. La repoblació castellana de la zona ho va canviar i actualment, el valencià es parla poc o no es vol parlar. Només hi ha un poble on encara es parla, a Guardamar del Segura.
Ho explica Brauli Montoya, professor Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant: “Com més al sud no sols minva l’ús sinó que en minva el coneixement i minva l’actitud favorable a la llengua. La poca estima és fruit de les reiterades prohibicions al llarg de tants anys”
