L’accident ferroviari de Vacarisses compleix dos anys aquest 20 de novembre i la causa judicial encara es viva a l’Audiència de Barcelona. El jutjat de Terrassa que va investigar el cas va decidir arxivar-lo el passat mes d’abril, però la família de l’única víctima mortal –va haver-hi també més de mig centenar de ferits– hi ha recorregut davant les “evidències de negligència” per part d’Adif que, segons ells, revela un informe del Ministeri de Foment fet públic el mes de maig i que apunta a deficiències en el manteniment de la infraestructura. Paola, la germana de Luigi Picardo, lamenta en declaracions a l’ACN que no se’ls doni “l’opció d’anar a judici” i que es pretengui tancar el cas en fals.
Luigi Picardo era un dels passatgers que el 20 de novembre de 2018 va agafar el tren a primera hora del matí per anar a treballar. Es va pujar a Castellbell i el Vilar (Bages) tocades les sis del matí i a un quart de set, sortint de Vacarisses, el tren va xocar contra unes roques que havien caigut a les vies per de les intensa pluges dels dies previs a l’accident. El tren va descarrilar.
Durant les sacsejades que va fer el comboi, les portes d’un dels vagons es van obrir i tancar repetidament i Picardo va sortir disparat a l’exterior, amb la mala sort que va picar contra una estructura de formigó. L’impacte va ser mortal. A més de la seva mort, l’accident va deixar sis ferits greus i 46 ferits lleus.
Més enllà de la meteorologia que envolta la tragèdia, el debat jurídic és si Adif feia el manteniment adequat per minimitzar el risc en un punt negre de la xarxa, que també va patir descarrilaments el 2009 i el 2011. La família ho té clar: “Hi ha molts informes i moltes evidències. Hi ha negligència i falta de manteniment”, assegura la germana de la víctima.
A finals d’abril d’aquest 2020, però, un any i mig després de l’accident i en plena pandèmia pel covid-19, el jutjat de Terrassa que investigava l’accident va arxivar la causa, assegurant que Adif no tenia cap responsabilitat. La jutgessa va concloure que l’acumulació d’aigua per les pluges caigudes va ser el que va originar el despreniment de terra.
A més, apunta que el mur de contenció situat als peus de les vies “era adequat per al moment i finalitat que es va projectar” i “no presentava ni deficiències greus estructurals visibles, ni va ser descuidat en les diferents vigilàncies possibles, ni tampoc presentava símptomes externs del col·lapse que posteriorment va patir i va causar el sinistre”.
La família de Picardo vol que el cas es reobri i “que es faci justícia”. Paola Picardo no vol que la mort del seu germà es quedi com un accident “fortuït” que no es va poder evitar: “No és cert i cal que es prenguin mesures perquè no torni a passar”. “És trist que quedi com un accident en el que afortunadament només va haver-hi una víctima mortal”, es lamenta.
Els familiars s’aferren ara a un nou informe de la Comissió d’Investigacions d’Accidents Ferroviaris (CIAF), del Ministeri de Foment, que en la versió provisional redactada el passat mes de maig apunta a algunes deficiències i incompliments de la llei del sector ferroviari, com la falta de manteniment o forats en el mur de contenció de la via del tren.
Els enginyers conclouen que el descarrilament es va produir per diverses causes provocades per “errors” en la infraestructura, com el desbordament d’una reixeta on anaven a parar aigües procedents de dues vessants de l’autovia C-58, que passa just al costat, així com deficiències en el manteniment i la inspecció dels terrenys adjacents a la via.
“És evident que hi havia coses que no s’havien fet be i no esperàvem que no se’ns donés peu a anar a judici. És un gerro d’aigua freda del que encara intentem ressituar-nos”, explica Paola Picardo, que mostra molt poca confiança en el tràmit engegat a l’Audiència. “És un tràmit que hem de fer”, explica resignada.
Quan la família Picardo va acudir a l’Audiència, després que la magistrada de Terrassa rebutgés els seu primer recurs, va poder aportar el darrer informe del Ministeri de Foment, metre que les famílies dels passatgers ferits han anat arribant a acords d’indemnització amb l’asseguradora d’Adif i han retirat l’acusació.
Ara només queda viu el recurs de la família de l’únic mort, que vol que es depurin responsabilitats penals als responsables del manteniment de la infraestructura. La ferida és encara oberta tant en l’àmbit judicial com en l’esfera més personal: “Vaig trigar un any a tornar a pujar a un tren i és una cosa que evito”.
