La “desconnexió” actual entre bona part dels joves i els mitjans de la CCMA és una de les causes principals de la davallada de l’ús del català en aquestes edats. Així ho assenyala l’informe ‘Joves i ús del català: una radiografia del sector audiovisual’ que fa públic l’observatori Mèdia.cat aquest dimarts. Segons l’estudi, la revolució digital ha desdibuixat el model comunicatiu on la televisió era central, i aquesta “pèrdua d’influència” de TV3 ha comportat la desaparició de referents juvenils en català, tot plegat en un context d’oferta privada de continguts –lineals o sota demanda- molt escassa. Es constata, per contra, una xarxa important de creadors independents en català als principals canals de consum audiovisual per a joves.
El darrer informe de l’observatori crític dels mitjans del Grup de Periodistes Ramon Barnils ha estat elaborat pel periodista Èric Lluent a partir d’una quinzena d’entrevistes amb experts del món audiovisual i lingüístic, alguns d’ells de l’entorn de la CCMA: Cristian Trepat, responsable d’Estratègia i Innovació i cap d’Entreteniment i Actualitat de TV3; Laia Servera, directora de l’àrea infantil de TV3; o Geni de Villar, adjunta a Direcció dels Mitjans Digitals de la CCMA. També hi han col·laborat lingüistes com Carme Junyent, el guionista i creador de ‘Merlí’ Héctor Lozano, el comunicador i membre de ‘La Sotana’ Manel Vidal, i Susana Pérez, creadora d’un canal de Twitch en català especialitzat en videojocs, entre altres.
La conclusió de l’informe és que la manca de referents audiovisuals per a joves amenaça el futur del català en el seu conjunt. El seu autor analitza com els mitjans de la CCMA han “perdut influència” en el “nou model” comunicatiu generalitzat els darrers anys, que té com a element central l’accés a través de dispositius mòbils.
Segons el mateix estudi, són els problemes pressupostaris els que “han impedit que la CCMA s’hagi pogut adaptar” al nou model comunicatiu, la qual cosa ha facilitat “una desconnexió” entre la CCMA i una part molt significativa del públic jove, que actualment consumeix continguts audiovisuals fora dels canals tradicionals. De retruc, subratlla, això ha reduït els referents dels joves en llengua catalana”.
Aquesta realitat ha anat de la mà d’un altre “problema greu”, diu l’estudi: les plataformes de vídeo sota demanada, que ofereixen un percentatge molt petit de continguts audiovisuals doblats o subtitulats al català, tal i com s’ha visibilitat en el darrer debat sobre la nova llei de l’audiovisual estatal.
Crear continguts i alimentar la xarxa de creadors independents
En positiu, l’estudi posa sobre la taula que “existeix” una xarxa molt activa de creadors independents en llengua catalana als principals canals de consum audiovisual per a joves, com Youtube, Instagram, Tik Tok i Twitch.
De fet, en el terreny de les propostes per garantir el futur de la llengua catalana en l’audiovisual, el treball suggereix precisament impulsar ajudes públiques als creadors en català de l’entorn digital com una de les principals vies de millora. També, revertir la “debilitat pressupostària” esmentada del sector per fer “continguts atractius” per als joves.
L’informe també conclou que des de les institucions públiques i des de l’àmbit acadèmic caldria impulsar estructures que permetin detectar “noves tendències, nous entorns i nous actors” en un món digital molt canviant i dinàmic, així com “estratègies” a mitjà i llarg termini.
