El perill dels magistrats espanyols més casposos també afecten els sectors de treballadors més vulnerables i menyspreats. Així ho ha demostrat una sentència d’una jutgessa de Madrid que va denegar la pensió d’una empleada de neteja que treballava a una oficina, que va al·legar dolors físics greus per justificar la demanda d’aquesta ajuda.
En la sentència, que per sort el Tribunal Superior de Justícia de Madrid s’ha afanyat a revocar, a la magistrada no li van convèncer que el quadre clínic de l’afectada demostrés que tenia discopatia lumbar, pèrdua de sensibilitat a les extremitats i una part de l’estómac extirpat, per permetre-li la pensió que reclamava. Ans al contrari, la jutgessa va argumentar la seva decisió dient que les seves funcions eren “de caràcter lleuger”, posant d’exemple, tal com descriu el diari Público, que s’empenyés carros de neteja, que tragués la pols, o que “buidés papereres”.
Quan la dona va recórrer la sentència va utilitzar aquesta mateixa descripció simplista i allunyada de la realitat, i a partir d’aquí, el TSJ de Madrid va admetre que la interpretació de la magistrada era “errònia”, ordenant que a la dona se li concedeixi la invalidesa permanent total per la seva professió habitual dins el sector de la neteja.
