L’any 2021 van néixer a Catalunya 57.704 nascuts vius, segons les dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquest valor representa una disminució de l’1,3% del nombre de nascuts vius en relació amb les dades definitives de naixements del 2020. Si es pren com a referència el 2019 (any previ a la pandèmia) el descens va ser del 6,2%. La disminució dels naixements dels anys 2021 i 2020 reflecteixen l’impacte de la covid-19, però s’inscriuen en una tendència de descens de la natalitat que ha estat contínua en les dues darreres dècades.
L’any 2021 l’àmbit territorial del Penedès és l’únic que registra un creixement de naixements (3,5%) respecte de l’any 2020. L’àmbit de Ponent (5,3%) i el de les Comarques Gironines (4,8%) són els que en registren una major disminució, mentre que l’Àmbit Metropolità registra el menor descens (0,4%). En tots aquests territoris les xifres de naixements són inferiors a les de l’any 2019, previ a la pandèmia de la covid.
L’anàlisi de la natalitat per trimestres mostra que el primer trimestre del 2021 els naixements van tenir una forta caiguda, com a conseqüència de l’impacte de la covid amb un descens del 16,7% respecte del primer trimestre del 2020. El segon i tercer trimestres les xifres són semblants a l’any anterior, mentre que el quart trimestre mostra un creixement de les xifres de naixements amb un augment del 9,7% respecte del quart trimestre del 2020. Tanmateix, en aquesta comparativa s’ha de tenir en compte que les xifres de naixements dels darrers mesos del 2020 van ser molt baixes degut al fort impacte de la covid.
La taxa bruta de natalitat l’any 2021 és de 7,4 nascuts vius per cada 1.000 habitants, molt semblant al 2020 (7,6 per 1.000), 6 dècimes més baixa que el 2019 i 1 punt més baixa que el 2018. D’altra banda, l’índex conjuntural de fecunditat (ICF) se situa en 1,20 fills per dona (1,21 fills l’any 2020), un valor més baix que els assolits en el període immediatament anterior a la pandèmia (a l’entorn de l’1,3 fills per dona els anys 2018-2019).
L’edat de les mares en néixer els fills ha seguit endarrerint-se i se situa en 32,7 anys, mentre que l’edat mitjana al naixement del primer fill és de 31,7 anys. L’any 2021 s’ha endarrerit en mig any l’edat al naixement del primer fill, en comparació amb l’any 2019. A la Unió Europea, l’any 2020, l’edat mitjana a tenir el primer fill va ser de 29,5 anys.
El patró per edats de la fecunditat a Catalunya i a la UE presenta fortes diferències, amb un calendari de maternitat molt més jove de la UE. La taxa de fecunditat de les dones joves, de 20 a 24 anys, a la mitjana de la UE és del 36‰, mentre que en la mateixa edat la taxa a Catalunya, és del 21‰. Destaca la forta diferència en la taxa de fecunditat de les dones de 25 a 29 anys (48‰ a Catalunya i 84‰ a la UE). A partir dels 35 anys la fecunditat de les dones catalanes se situa lleugerament per sobre de la mitjana de la UE.
Els naixements segons la nacionalitat de les mares
Pel que fa a la nacionalitat de les mares, 39.428 dels nascuts vius el 2021 són fills de mares espanyoles (un augment de 175 nascuts vius, el 0,4%) i 18.276 són de mares de nacionalitat estrangera, 935 menys que l’any anterior, dada que representa un descens del 4,9%. En termes relatius, el nadons de mare estrangera representen el 31,7% dels nascuts vius.
La fecunditat de les dones estrangeres és més alta que la de les dones amb nacionalitat espanyola residents a Catalunya, i el nombre de fills per dona és d’1,37 i d’1,14 respectivament. Entre les mares de nacionalitat estrangera l’edat a tenir fills se situa en 31,0 anys. Les mares de nacionalitat estrangera que tenen fills el 2021 són en mitjana 2,1 anys més joves que les mares de nacionalitat espanyola (que en néixer els fills tenen una edat mitjana de 33,1 anys).
Entre el nadons de mare estrangera, per país de nacionalitat de la mare, la major freqüència correspon als fills de mares marroquines (5.021 nascuts vius), seguits pels fills de mares paquistaneses (1.123), romaneses (979), hondurenyes (876) i colombianes (667).
Els naixements al territori
L’any 2021 la majoria de comarques (25) i Aran han registrat un descens del nombre de naixements, mentre que han augmentat a 15 comarques, i a la Noguera s’han mantingut igual que l’any anterior. Només 7 comarques (l’Alt Penedès, l’Anoia, la Conca de Barberà, el Pla d’Urgell, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Segarra) registren l’any 2021 una xifra de naixements superior a la del 2019.
L’any 2021 han augmentat els naixements al conjunt de municipis de petita grandària (fins a 2.000 habitants) i als municipis de 5.000 a 10.000 habitants. D’altra banda, els majors descensos en valors relatius es registren en els municipis de 2.000 a 5.000 habitants i en els municipis grans, de 100.000 a 1.000.000 habitants. Només els municipis de fins a 500 habitants registren l’any 2021 un nombre de naixements superior al del 2019.
Les Comarques Gironines, amb una taxa bruta de natalitat de 7,9 naixements per cada 1.000 habitants, és l’àmbit amb la natalitat més elevada el 2021. Les taxes més baixes, per sota de la mitjana de Catalunya (7,4‰) es registren a l’Alt Pirineu i Aran (5,7‰) i a les Terres de l’Ebre (6,7‰).
L’any 2021, el Gironès (9,2‰) i la Segarra (8,6‰) són les comarques amb la natalitat més alta, mentre que la natalitat més baixa es registra a Aran (4,9‰) i l’Alta Ribagorça (5,0‰).
El 37,5% dels nascuts vius a Ponent i el 37,4% dels nascuts a les Comarques Gironines són fills de mare estrangera, amb percentatges força superiors a la mitjana catalana (31,7%). L’àmbit que mostra el menor percentatge de fills de mare estrangera és el Penedès (27,0%).
Per comarques, els percentatges més elevats de nadons de mare estrangera s’observen a la Segarra (47,5%), seguida de l’Alt Empordà i el Baix Empordà (41,7% i 40,3% respectivament). Les comarques amb els percentatges més baixos són el Moianès (9,6%) i la Conca de Barberà (19,1%).
Per grandària municipal, el conjunt de municipis menors de 10.000 habitants són els que registren els menors percentatges de naixements de mare estrangera, especialment en els més petits, els municipis fins a 500 habitants. Els municipis de major dimensió (de més de 100.000 habitants) presenten en canvi el major percentatge de naixements de mare estrangera, a l’entorn del 36%.
Quant als municipis de més de 20.000 habitants, el municipi de Salt és el que registra el percentatge més elevat de fills de mare estrangera (65,6%), seguit de Salou (57,5%), Lloret de Mar (57,1%), Manlleu i Palafrugell (50,5%, tots dos) i Vic (50%).
Els noms dels nadons
Marc (443) és, un any més, el nom de nadó més posat a Catalunya i Júlia/Julia (476) es manté des del 2017 com el nom més posat entre les nenes. Respecte als nens, Marc va seguit pels noms de Nil i Pol (436) i, a continuació, Jan (425), que el 2020 va ser el segon nom més posat, i Leo (424). Pel que fa a les nenes, després de Júlia/Julia hi ha Martina (418), que el 2020 estava en tercera posició. A continuació, els noms més freqüents són Mia (408), Emma (403) i Lucía (386).
Per àmbits territorials, Leo és, per primer cop, el nom més posat a l’Àmbit Metropolità. A les Comarques Gironines i a l’Alt Pirineu i Aran el nom de nen més posat ha estat Jan, Marc al Camp de Tarragona, a les Terres de l’Ebre i a Ponent, Martí a les Comarques Centrals i Biel al Penedès. Júlia/Julia és el nom més freqüent de les nenes nascudes a les Comarques Gironines, a Ponent, a les Comarques Centrals i al Penedès. Emma és el nom de nena més posat al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre i Lucía a l’Àmbit Metropolità. A l’Alt Pirineu i Aran, Jana ha estat el nom més posat.
