Investigadors del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) han alertat que l’escalfament del Mediterrani, sumat a altre factors, afavoreix l’aparició de més danes. Ho ha dit l’investigador del CSIC Juan Ballesteros en una trobada telemàtica organitzada per Science Media Centre España, on ha afirmat que atribuir al canvi climàtic l’excepcionalitat dels darrers fenòmens és “complex” perquè estadísticament no hi ha sèries de dades prou llargues. Ha afegit però que sí hi ha evidències físiques, com el fet que l’escalfament de la temperatura del mar ajuda a que hi hagi més humitat a l’atmosfera. El científic Emilio Santiago ha avisat també de l’auge del “negacionisme cospiranoic” a Espanya.
Ballesteros, investigador al Museu Nacional de Ciències Natural especialitzat en riscos hidrològics, ha explicat que en el cas del País Valencià, la dana va entrar més a l’interior del territori i això va afavorir que fos més “excepcional”. En la seves intervencions, ha defensat que hi ha explicacions a partir de la física que permetrien relacionar el canvi climàtic amb la proliferació de les danes però ha insistit que estadísticament encara no es pot fer aquesta vinculació.
Una dana es produeix quan una massa d’aire fred es despenja de la circulació general a nivells de l’atmosfera. En aquest sentit, ha apuntat que el canvi climàtic també afavoreix a que aquesta massa d’aire fred es despengi i aquest xoca amb més humitat a l’atmosfera com a conseqüència de l’augment de la temperatura del mar. En el cas del País Valencià ha apuntat que la diferència de temperatures entre aquestes dues masses que van xocar va ser molt important.
D’altra banda, ha indicat que també s’ha observat que tot i que hi ha menys precipitacions en el còmput anual, hi ha més episodis torrencials.
“Des del punt de vista físic sí que es pot atribuir però queda molt per investigar”, ha manifestat.
Ballesteros ha defensat que els pronòstics meteorològics funcionen a Espanya, que estan al nivell dels que hi ha a Europa i ha afirmat que són “molt avançats”.
Sobre el perquè de dues danes tan seguides al Mediterrani, ha insistit que el mar continua amb temperatures molt altes encara que sigui novembre i ha apuntat que per cada grau d’augment de temperatura hi ha un 7% més de probabilitats d’humitat en l’ambient. D’altra banda, ha mencionat estudis que suggereixen que, en un clima més càlid, les precipitacions extremes associades a les danes poden augmentar fins a un 61% al nord-est d’Espanya i fins a un 88% al mar Mediterrani.
“Si tenim el mar mediterrani fins a novembre o desembre càlid, sí que es poden donar els ingredients que puguin fer que les danes ocurreixin de manera més freqüent”, ha asseverat. Per això mateix, ha dit que el fet que hi hagi una dana tan important o intensa com la de València no treu que en pugui haver una altra tot seguit si es tornen a donar les condicions perquè així sigui.
Dimensió social del fenomen
De la seva banda, el científic titular a l’Institut de Llengua, Literatura i Antropologia del CSIC Emilio Santiago ha explicat que amb la dana al País Valencià també s’ha produït el naixement del “negacionisme cospirnoic” a Espanya, que fins ara era “residual”. A això ha contribuït el fet que hi ha una “crisi de confiança” en les institucions i també l’acció “intencionada” de certs actors polítics, i socials, per caminar en aquesta direcció “per treure’n profit”.
Per a Santiago, el canvi climàtic s’ha d’entendre “com a problema de seguretat nacional” i impulsar mesures per reduir emissions però també per adaptar-se a la nova realitat on es poden produir amb més probabilitat aquests esdeveniments.
Sobre com fer aquesta adaptació, tant Ballesteros com Santiago han destacat la dificultat d’eliminar les edificacions en zones inundables i per això han apostat per altres mesures, com millorar les conques, donar més espai als rius perquè puguin desbordar-se sense provocar afectacions greus i qüestions socials com desenvolupar una cultura de l’emergència i tenir institucions fortes i preparades per aquestes situacions.
Sobre el sistema d’alertes, Ballesterros ha dit que “s’ha de saber molt bé què es vol alertar i a on” i ha demanat tenir present que els temps de resposta no són els mateixos a totes les zones.
Per últim, la professora investigadora del CSIC experta en seguretat alimentària i qualitat de les aigües Ana Allende ha explicat que la catàstrofe del País Valencià afectarà també les zones de cultiu, on ha dit que caldrà descartar tots aquells cultius i productes que hagin entrat en contacte amb les aigües provinents de les inundacions. Pel que fa l’abastiment d’aigua, ha continuat recomanat beure’n embotellada fins que es comprovi l’estat de totes les canonades.
