Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) han creat un respirador no invasiu de baix cost i de fàcil construcció destinat a donar suport a pacients amb insuficiència respiratòria en zones de pocs recursos. Els resultats s’han publicat a la revisat ‘European Respiratory Journal’, així com les especificacions tècniques en codi obert per construir-lo. Els respiradors no invasius es fan servir per tractar pacients amb dificultat i insuficiència respiratòria. La ventilació s’administra amb màscares facials o nasals que introdueixen aire pressuritzat cap als pulmons. El prototip no està destinat als pacients més greus que estan intubats i requereixen un respirador mecànic en unitats de cures intensives.
L’article descriu en codi obert com es pot construir el ventilador, que es pot reproduir fàcilment en regions amb pocs recursos o en llocs on els subministraments de ventilació són limitats. L’equip de recerca ha dissenyat, construït i realitzat les proves d’aquest respirador mitjançant una petita turbina d’alta pressió, dos transductors de pressió i un controlador amb una pantalla digital.
Per construir-lo es necessiten coneixements bàsics d’enginyeria i no es requereixen coneixements previs de ventilació, encara que l’aplicació en pacients s’ha de fer sota supervisió mèdica.
Per avaluar l’eficàcia del prototip del ventilador, en comparació amb un aparell comercial, l’equip de recerca va fer una prova en dotze voluntaris sans. La respiració dels participants va ser expressament obstaculitzada per simular diferents nivells de rigidesa pulmonar i obstrucció respiratòria.
Els participants portaven mascaretes facials ajustades sobre el nas per facilitar la respiració, i puntuaven la sensació de comoditat o malestar que experimentaven, tant amb suport respiratori com sense. Es va observar que el ventilador s’adaptava al ritme respiratori espontani i proporcionava una sensació d’alleujament respiratori similar a la d’un respirador comercial.
L’equip també va dur a terme un banc de proves respiratòries, en què es van fer servir simuladors pulmonars per avaluar la resposta del prototip en pacients amb diferents nivells d’obstrucció del flux d’aire i rigidesa pulmonar. La prova es va fer en setze situacions simulades diferents, que cobrien condicions de la vida real en què la ventilació no invasiva s’utilitza habitualment en la pràctica clínica. En tots els casos simulats, el respirador va ser eficaç perquè els pulmons es ventilessin de manera eficient.
