L’Ajuntament d’Elna, a la Catalunya del Nord, ha aprovat canviar el reglament municipal per permetre fer les intervencions als plens en català. Es tracta del primer municipi nordcatalà que adopta una decisió d’aquesta magnitud, tot i que la mesura inclou que necessàriament es tradueixin al francès. Tot va començar fa dos mesos quan el tinent d’alcalde va fer una intervenció en català que va provocar que els regidors de l’oposició marxessin del ple. “Ho van denunciar al prefecte, que ens va dir que no es podia fer”, relata l’alcalde, Nicolas Garcia. No conformes amb la situació, van elevar la consulta a una jurista, que va concloure que “hi havia el dret de parlar i llegir les deliberacions en català a condició de traduir-les”.
Elna, bressol de la maternitat de la mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz i del referèndum de l’1 d’Octubre, ha tornat a situar-se al mapa. El ple municipal va aprovar aquest dijous –amb el vot en contra dels cinc regidors de dretes de l’oposició- canviar el punt 19 del reglament intern del consistori per permetre debatre a les sessions en català.
La mesura, avalada per una jurista, permetrà que els regidors que es vulguin expressar en aquesta llengua ho puguin fer sempre que després es tradueixi al francès per facilitar la comprensió de tothom i que, en el cas que es facin actes escrites en català, la traducció al francès “destaqui” per damunt del català.
L’alcalde d’Elna diu que des de l’equip de govern defensen el patrimoni del municipi que, “més enllà de la catedral, el claustre, la maternitat i les muralles, també inclou el català”. Per això i a l’espera de tenir més recursos, es plantegen que l’acta del ple d’aquest dijous es transcrigui en català i francès i que a la propera sessió els regidors que ho vulguin ja puguin intervenir en aquesta llengua “martiritzada” a la Catalunya del Nord.
Garcia detalla que tot plegat va començar fa dos mesos quan el tinent d’alcalde, Pere Manzanares, va intervenir en català al ple i els regidors de l’oposició van abandonar la sessió. Ho van denunciar al prefecte i aquest els va fer arribar una carta dient que “no estava permès”. “Però com que nosaltres som tossudament catalans, vam preguntar i vam demanar ajuda i ens van dir que ens enganyaven, que teníem aquest dret”, detalla l’alcalde.
L’Ajuntament va trametre la resposta de la jurista al prefecte dels Pirineus Orientals, que “finalment ens va dir que teníem raó”. Ara, han decidit fer un pas més i aprovar un canvi del reglament per fer-ho efectiu convertint-se així en el primer municipi de la Catalunya Nord que permetrà parlar en català als plens.
