Catalunya ha arribat als 8 milions d’habitants, segons l’última estimació publicada per Idescat aquest divendres. La població del país se situa en els 8.005.744 habitants, en data d’1 de novembre. La xifra culmina un creixement del 10% en els darrers 15 anys, quan Catalunya acollia 7,2 milions de persones. El país va fer un salt des dels 3,9 milions als 5,1 milions en els anys 1960, va assolir la fita dels 6 milions el 1987 i, 19 anys després, la xifra es va situar en els 7 milions. Malgrat que la població continua augmentant sostingudament, les dades també fan evident la baixa natalitat; les persones en el primer any de vida eren 57.332 a principis d’any, segons Idescat. Es tracta d’un nombre menor que qualsevol altra edat fins als 79 anys.
De fet, el creixement natural de la població porta anys estancat, i és negatiu des del 2018, és a dir, hi ha més defuncions que naixements. En la mateixa línia, els habitants entre 0 i 4 anys també són una de les franges quinquennals menys poblades, només superant la població entre els 75 i els 79 anys i les edats encara més avançades. De fet, els 305.048 catalans en els primers cinc anys de vida, amb dades de l’1 de juliol, és la xifra per aquest tram més baixa des de l’any 2001, quan en van ser 302.087.
A l’altre costat de la balança, els residents entre els 45 i els 49 anys són el grup més nombrós, amb 683.110 persones –l’edat de 47 anys és actualment la més freqüent al país. L’edat mitjana de Catalunya és de 43,3 anys, cosa que suposa un envelliment de 7 anys respecte al 1987, quan la Generalitat d’aleshores va popularitzar l’eslògan ‘Som 6 milions’.
D’altra banda, els 8.005.744 habitants actuals suposen una densitat d’unes 250 persones per quilòmetre quadrat, i una proporció del 16,6% d’habitants de l’Estat, el màxim històric.
Per demarcacions i també amb dades de l’1 de juliol, Barcelona és la més poblada amb diferència, a la ratlla dels 6 milions (5.852.066), és a dir, gairebé tres quartes parts del total. En segon lloc, s’hi troba Tarragona, amb 852.195 persones (10,6% del total), seguida de Girona (816.674 habitants, al voltant del 10% del total) i Lleida (449.498, 5,6% del conjunt català).
Dels 400.000 habitants el 1717, als 8 milions
L’evolució històrica de la població que recull Idescat compilant dades de padrons municipals i de censos es remunta al 1717, quan el territori tenia uns 400.000 habitants. La xifra es va duplicar fins a finals de segle, i va fer el salt fins als 1,6 milions el 1857. Al tombant del segle XIX al XX la xifra ja rondava els 2 milions, mentre que els 3 es van assolir al voltant del 1945. En els següents 15 anys, aproximadament, es va sumar un milió més, i durant els anys 60, la immigració provinent d’arreu de l’Estat acceleraven el creixement fins als 5 milions. El ritme des de llavors ha estat més lent –exceptuant l’inici del segle XXI– amb l’arribada dels 6 milions el 1987, i dels 7 el 2006.
